De solanes i obagues

Fa poc vam tenir trobada de voluntàries i voluntaris de Migra Studium, el tema: el dol migratori. En M. del Senegal i la N. del Marroc ens expliquen la seva experiència de pèrdua i arrelament a un nou país. Les migracions son sovint només xifres, lleis, problemes… però mirada d’aprop son sobretot històries personals molt diferents. La N. té carrera ve de família de classe mitjana, no va emigrar per diners sinó perquè es difícil tenir un futur com a dona i llicenciada en geografia en un país com el Marroc.

La immigració suposa una pèrdua, un dol fet de paisatges, olors, relacions familiars, una comunitat que acomboia… sobretot ells que ja porten anys i que quan van venir les comunitats no estaven tan organitzades.

A l’hora de les preguntes i el compartir una voluntària, també immigrant, llença als "natius" una qüestió a la qual dono voltes els darrers temps: "i vostés que han perdut amb la immigració?".

És una pregunta inesperada que no vol de la ràpida resposta del tipus "la
immigració és un enriquiment cultural, un benefici econòmic." Una de
les voluntàries es confessa, és comerciant d’una ciutat de l’Àrea
metropolitana, per a ella i per molts comerciants la immigració està
suposant una dura competència en molts camps, la pèrdua "el dol" per a
ella és clar: una seguretat econòmica amenaçada per algú que arriba amb un altre
tipus de cultura en relació al treball, a les festes, als horaris.
"Per això-diu ella- m’he fet voluntària. Vull conéixer".

S’està patint també un dol migratori per part de la gent del país
sobretot, aquella que viu en ciutats o barris on s’estan superant uns
determinats nivells de població immigrant. Si aquest dol no s’expressa,
o es veu aixafat per una mena de discurs buit i correcte fet des de
zones més benestants on aquesta realitat no és tan present, acabarà per
explotar. Convé que tots arribem a formular el que guanyem però també
el que perdem amb la immigració, perquè perdem coses, coses concretes
que poden semblar insignificants per aquells que s’ho miren des de
lluny i que han fet de la immigració només un discurs que els afecta superficialment.