La vida dels altres
recomano veure "la vida dels altres", una pel.lícula sobre el règim de
"seguretat" i terror a l’època de la RDA i de la seva coneguda Stasi.
L’austeritat de la pel.lícula, fa que un es pugui centrar en allò
principal i arribar a sentir o almenys intuir, l’opressió d’un règim que només
tenia com a objectiu mantenir l’status quo del Partit.
Veient la pel.lícula un aprèn quins són aquells elements essencials que
cal tocar per convertir una persona en un mer engranatge de la màquina
i del sistema. Controleu als artistes i tota la creació literària,
musical, teatral….; elimineu l’humor;
aixafeu la dignitat de les persones sotmetent-les a l’autoritat;
convertiu l’amor en una mena de sospitós plaer aburgesat; reduïu el
marge de llibertat de moviment i de viatjar a l’estranger.
No he parlat encara de llibertat política ni d’expressió. A vegades ens
centrem massa en això a l’hora de definir el totalitarisme. On aquest
juga fort, però, no és en el terreny de les llibertats polítiques, sinó
en el terreny de l’humor, l’amor, la dignitat o la cultura, perquè és aquest terreny el que propicia el naixement d’una consciència de
llibertat individual que amenaça tot el sistema.
Penso que potser sigui en aquest terreny, en el de la vida, on calgui defensar la nostra sempre precària democràcia
És una pel.lícula impessionant. L’heroi, però, no em sembla que sigui l’artista, sinó el policia. El fosc funcionari aconsegueix descobrir dintre seu el mínim de dignitat. S’emociona amb l’art, entèn perfectament què hi ha en joc i se la juga. I no va després a demanar reconeixement.