De solanes i obagues

El Consell d’Europa va presentar el passat 11 de desembre el segon informe sobre la situació de les llengües minoritàries a  Espanya. Un informe que respon a la voluntat del Consell  expressada en la Carta europea de llengües regionals i minoritàries.

L’informe, emés per un grup d’experts, elogia la immersió i conté recomanacions del tipus: “recomanem a les autoritats competents  accelerar l’adopció d’un marc jurídic específic per a la protecció i la promoció de l’aragonés i el català a Aragó, i a prendre les mesures necessàries per a assegurar la seva aplicació”. Us recomano la lectura del text i no només per la part del català sinó també per la resta de llengües de l’Estat.

Us poso l’enllaç perquè si voleu trobar la informació a diaris tan
llegits com La Vanguardia haureu d’anar a un petit requadre en pàgina
parell (dissabte 13 de desembre p. 16). Compareu el seguiment i el ressó d’aquest informe positiu
amb l’ampli seguiment que provocà la publicació d’un únic article a
The Economist i en traureu una bona lliçó de la manera com tracta la
informació aquest diari. Des de fa temps La Vanguardia s’ha entestat en demostrar-nos el malament que estem i el malament que ho fem com a catalans. Almenys en els temes que a aquest diari l’interessen, en altres, com les evasions de capitals, callen com tombes.