De solanes i obagues

L’acollida a Brussel.les per part de l’oficina d’OCIPE (Jesuit European Office) ha estat fantàstica. També la ciutat ens ha rebut amb la millor cara, un sol mediterrani i un ambient gairebé d’estiu, que contradiu la seva fama de grisor i malenconia.

Fundada el 1956, OCIPE ha anat seguint d’aprop, primer a Estrasbourg després a Brussel.les, el complex procés de construcció europea. Dedicada a l’atenció religiosa de les comunitats de funcionaris de les diferents nacionalitats, també ha tingut temps per influir i col.laborar en la construcció d’una Unió mes social i no nomes econòmica.

Actualment a l’oficina de Brussel.les hi treballen un grupet de persones de diferents nacionalitats, però també hi ha oficines a Varsòvia i Budapest que han adquirit molta rellevància sobretot a partir de la incorporació dels països de l’Est. Una manera de treballar de l’oficina és aprofitar la informació de primera mà de que disposen els jesuïtes presents en determinades zones de conflicte, per fer arribar a les comissions de parlamentaris pertinents, la documentació necessària per elaborar preguntes o iniciar investigacions.

Es el cas d’un projecte actual que l’oficina té sobre la R.D del Congo. La participació d’algunes empreses europees en la conflictiva i sagnant explotació dels recursos minerals d’aquell immens país, ha motivat que en contacte amb un centre d’estudis situat a Kinshasa, s’hagi fet pressió davant el parlament per aturar aquesta situació.

És un exemple de lobby que requereix de molta paciència i també molta burocràcia, però que acaba donant el seu fruit en quan a conscienciació i a desenvolupament de directives i normatives comunitàries que evitin aquest tipus d’abusos.

M’agradaria fer un temps aquí per conèixer més el funcionament d’aquesta immensa maquinaria burocràtica que és Europa, i per conéixer més també, la manera de treballar discreta i perseverant d’OCIPE, però tempus fugit i ja queda només un dia de visites i contactes que mirarem d’aprofitar.

(Ah, i de fons la situació política d’aquest estat federal complex i d’aquesta ciutat complexa, que ha estat capaç de sobreviure mesos i mesos sense govern, amb dues comunitats nacionals i lingüístiques totalment enfrontades)