Julià de Jòdar

Ahir vaig tenir sort, després d’un parell de setmanes anant-hi al darrere vaig aconseguir trobar a la biblioteca del barri El trànsit de les fades, segon llibre de la trilogia L’atzar i les ombres de l’escriptor badaloní Julià de Jòdar. El primer, L’àngel de la segona mort em va impressionar. Coneixia l’autor només d’alguna escadussera referència als diaris, una entrevista que li feren aquí a vilaweb el mes de maig i sobretot, es clar, per ser el guanyador del premi Sant Jordi 2005. Precisament amb el llibre El metall impur que tanca la trilogia
Segurament en moments més "normals", no sé si es concebible aquest terme per descriure la situació del nostre país o de cap país, aquest escriptor tindria el reconeixement que es mereix. Tirem molt de traduccions, d’escriptors mediàtics, de grans "cuentistes" en el bon sentit de la paraula, però no anem pas sobrats d’escriptors de novel.la en català de qualitat. Crec que fou Bru de Sala en una de les seves columnes sobre cultura al suplement de La Vanguardia que fa uns quants mesos, el situava en una restringida llista d’escriptors catalans, autors d’una literatura de cinc estrelles.

L’àngel de la segona mort em va impressionar per la forma: un llenguatge de vocabulari ric i de construcció difícil. Una història explicada utilitzant diversos gèneres i diverses perspectives, que narra el naixement d’un barri fruit de la primera migració castellana, la sacsejada de la guerra i totes les ferides obertes de la postguerra. No fa costumisme, els discursos que posa en boca dels personatges no volen copiar el llenguatge popular sinó ajudar-los a expressar de manera poètica i literària, situacions, pensaments i sentiments a voltes molt primaris.

I pel contingut. La recuperació d’una certa memòria històrica però sense fer història, sinó centrat en fer bona ficció literària, perquè és la literatura la seva gran passió i el vehicle que li permet accedir a uns fets bens reals.

En fi que us recomano l’autor i la trilogia, i amb el vostre permís continuo llegint…

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.