I és que no se n’adonen del canvi?

Faig caricatura però algunes actituds i comportaments no s’expliquen sinó per aquesta percepció si voleu ingènua i inconscient de la realitat. No senyors, ja res tornarà a ser com abans, ni a la Segarra ni al Raval, ni a l’Hospitalet. Els nouvinguts han vingut per quedar-se, per tant hem de començar a construir nació no des de zero (hi ha història, hi ha identitat, hi ha nació… negar-ho és tan absurd com negar que al mar hi ha aigua), però si des d’uns postulats molt diferents d’aquells en què s’ha mogut el nacionalisme fins fa poc. I parlo de només de cinc anys enrere on la Segarra tenia una immigració que no arribava al 5% i tothom votava nacionalista. Ara ningú pot atribuir-se aquesta capacitat de pal de paller de res, perquè la pluralitat ha fet saltar pels aires qualsevol visió massa perfecta del país.
Ara no toca res més que arremangar-se, buscar complicitats, pactar i activar tots els mecanismes de cohesió possible. A la tropa ens agafa en un moment d’un cert individualisme i campi qui pugui, i als polítics una mica desconcertats entre les antigues fórmules que ja no diuen gran cosa, i les noves que encara costen d’entendre, però segur que hi haurà capacitat de reacció.
Ni n’hi haurà: Els catalans – en el sentit políticament incorrecte del terme – som a tot estirar el 40% de la població del nord-est d’Espanya. És a dir, som la primera minoria ètnica, però no res més que això. I tenim uns tics de nou ric que es barregen inextricablement amb les tendències anarquistes tradicionals. Això, que és general en tothom, ho encarna a la perfecció el nou tristpartit, que arruinarà políticament, moralment i econòmicament la part catalana de Catalunya. I mentrestant, qualsevol record de la nació catalana està passant avall irremissiblement; d’aquí a quatre dies ens podrem homologar a Alacant o al Rosselló.