De solanes i obagues

Amb un company vam fer un estudi molt d’anar per casa amb dades municipals d’aquelles que recull l’IDESCAT. El nostre objectiu no era altre si veure si existien diferències significatives entre poblacions de tamanys diferents en un seguit de característiques (percentatge de persones amb estudis superiors, percentatge de persones amb capacitat de parlar el català, resultats electorals…). L’objectiu era sobretot aprendre una mica d’estadística aplicada, un seguit de dades però ens van interessar especialment.

Així com no apreciàvem diferències substancials en la majoria de factors en relació al tamany de la població, si que dins de cada franja s’apreciaven allò que en estadística en diuen "outliers", es a dir, subjectes, en aquest cas, municipis, que tenien índex molt elevats en alguns dels indicadors com per exemple "renda per càpita declarada", "percentatge d’estudis superiors" etc…

Sense treure’n conclusions definitives, si que em va fer pensar que sovint ens fixem molt en els guetos en referència a guetos marginals o guetos d’immigrants… però no ens fixem massa en els "guetos de rics". Es a dir municipis, o barris que estan concentrant un determinat perfil de població, diríem de franja alta. Algú pot dir que això ja se sap, i que tota la vida ha estat així. Cert. Però m’inclino a pensar que hi ha alguna tendència a fer més forta aquesta concentració, afavorida per determinades polítiques urbanístiques.

No cal viatjar massa per comprovar com aquest tipus de segregació és notable en determinats països, sobretot en països amb una població empobrida molt gran o països rics amb una obsessió malaltissa per la seguretat. Però fins ara això aquí no era tan visible. És només una percepció o hi ha dades reals que ho sostenen? És bona aquesta tendència ara que tan es parla de cohesió? Tinc ganes de pensar-hi una mica més.