Francesc Xavier

Ahir a la nit, ens vam trobar una bona colla de persones de diferents edats per tancar amb una vetlla de pregària la celebració dels 500 anys del naixement de Sant Francesc Xavier. El navarrès va ser en ple s. XVI un dels precursors d’allò que avui en diríem la globalització. La seva petjada continua viva en llocs tant diferents com Moçambic, la Índia o el Japó.
Vaig prendre consciència de la importància humana i religiosa de la seva figura quan durant dos estius em va tocar fer de guia durant un mes al castell de Xavier on va néixer. Molt a prop de Sanguesa, a Navarra i gairebé a tocar dels límits del que en temps del sant era la corona catalano-aragonesa.

El castell ara em diuen que ha canviat molt i que ha estat reformat de dalt a baix per fer-lo accessible a persones discapacitades (el govern de Navarra té diners, i en aquestes coses es nota el concert econòmic). En els temps que em va tocar fer de guia (per allà el 2000) el castell era un edifici reformat amb poc gust i menys criteri històric, però que conservava intacta una certa atmosfera que permetia remetre al que fou la infància de Xavier.

Doncs mentre estava allà, una de les coses més interessants era veure com hi passaven persones i grups procedents dels llocs més diversos. A més de la gent del país i d’altres llocs de l’Estat, hi sovintejaven grups de japonesos que emocionats, més que escoltar les explicacions del guia, es dedicaven a tocar i acariciar les pedres. Per ells el lloc era un lloc sagrat. Era el lloc de naixement d’algú que en va tenir prou amb uns pocs anys per deixar una petjada profunda que avui es perpetua, i que té com a testimoni la gran quantitat d’escoles, parròquies, universitats etc… que porten el seu nom

Certament els de Francesc Xavier van ser temps de cristianisme lligat a la colonització portuguesa, d’afany missioner poc dialogant amb les cultures i els costums locals, d’una visió de superioritat eurocèntrica… Però enmig de tot això fou capaç de marcar una personalitat pròpia : va criticar els abusos de la colonització i en els darrers anys de la seva vida, va entendre la necessitat d’una evangelització més inculturada i dialogant.

Sinó seria difícil d’entendre l’afecte i el respecte que aquells japonesos de mil inclinacions, sentien per la figura d’un navarrès de socarrel tan allunyat de la seva manera de fer. Intueixo que van veure en ell alguna cosa que salta fronteres i diferències culturals, una necessitat comuna d’espiritualitat i sentit que Sant Francesc Xavier va saber interpretar i formular però sobretot viure.

Ara ja forma part de la galeria de sants i homenots d’aquells que en surt un molt de tant en tant i que són patrimoni comú d’aquesta gran història de la humanitat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.