Foc (gairebé) Zero

Tot i l’incendi a la Serra del Pradell (Priorat), aquest estiu s’acaba amb un balanç força positiu en quan a focs. Fa uns anys, acceptàvem amb una mena de resignació fatal que es cremessin cada juliol i agost milers d’hectàrees. Per aquells temps, el sentit d’irresponsabilitat no és només un fruit del present (ai la memòria!), tot s’atribuïa a la natura i al clima Mediterrani: "no s’hi pot fer res!".

Des de fa uns anys ens hem posat les piles: hi ha mitjans, hi ha noves estratègies , més coordinació i la cosa es nota. Un incendi com el que ha cremat al Priorat segurament hagués estat fa uns anys molt més devastador, per tant, sí que s’hi pot fer res. Com sempre es qüestió de prioritats, diners i bona gestió.

Potser on caldria avançar més ara, és en prevenció. Una llarga caminada per la vessant nord de la serra del Montsec m’ha fet adonar de dues coses: la riquesa en boscos que tenim i la necessitat de polítiques que n’incentivin el manteniment per part dels propietaris.

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

  1. No hi ha tants incendis tot i que la superfície arbrada a Catalunya en els últims anys no ha fet sinó augmentar, a causa de l’abandonament dels conreus. A més, en general, els boscos estan bruts … 

Respon a Eduard Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.