De solanes i obagues

Joan Puig i Cordon es feia ressò en el seu bloc d?un
programa d?Antena 3 sobre el País Basc que utilitzava càmeres ocultes per entrevistar a capellans que simpatitzaven amb l’esquerra independentista. L?objectiu no era altre que
deslegitimar l’important paper de mediació que l?església basca està realitzant

Aquest paper de mediador actiu no és nou. El ve realitzant des de fa molts anys, a través
sobretot de la participació en plataformes de diàleg juntament amb altres
organitzacions de la societat civil, i a través d?organitzacions pròpies com
per exemple la comissió Justícia i Pau (Justizia eta Bakea). La mediació permanent li ha costat
molts maldecaps i moltes incomprensions especialment en moments en què la lluita
entre l?Estat espanyol i l’organització terrorista era més dura
( finals de la dècada dels 80).

Actualment, i donades les circumstàncies de la treva, aquesta missió esdevé més delicada i sotmesa a pressions. La principal
oposició la té en el Partit Popular, i en la cada vegada més polititzada cadena de ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola. L’estratègia va encaminada sobretot o bé a deslegitimar el paper de l’Església basca com a nacionalista, o bé a atribuir a iniciatives personals aquesta participació en el procés. La realitat és però que el compromís per la pau compta amb el recolzament de la Secretaria d’Estat del Vaticà, i en concret del cardenal Roger Etxegaray, mediador en multitud de conflictes, president emèrit de Justícia i Pau i bon coneixedor de la situació per la seva condició de basc-francès.

De momenent aquest compromís es limita al terreny de facilitar al màxim la feina dels negociadors polítics proporcionant llocs, persones, assessorament i suport internacional. Segurament serà però un cop assolit l?esperat
abandonament de les armes per part d’ETA, on començarà la feina més feixuga. A més del desplegament dels acords polítics, la reconciliació i la cicatrització de ferides requerirà de bones dosis de paciència, temps i bona voluntat.