Eleccions europees i discursos xenòfobs

En cada elecció es repeteix el mateix guió. L’endemà de les eleccions els mitjans de comunicació acostumen a fer-se ressò dels bons resultats d’algun partit de caire ultranacionalista o xenòfob. En aquest cas per exemple li va tocar a Holanda amb l’obertament anti-islàmic PVV de Geert Wilders que va recollir prop d’un 17% dels vots. 

A Europa existeixen uns quants partits amb representació parlamentària  que han actualitzat i modernitzat discursos de caràcter populista. No tots tenen els mateixos accents però si que són partits que posen com a centre el “problema” de la immigració i que comparteixen uns plantejaments dirigits a recollir el vot de persones desenganyades amb les polítiques dels partits anomenats tradicionals. N’hi ha a Bèlgica, a Aústria, a França, a Itàlia i en molts altres països on tenen escassa implantació.

Tot i la feblesa d’aquests partits, els seus discursos acostumen a
trasbalsar el panorama polític del lloc on estan inscrits,
contaminant-ho tot. I és aquí on el populisme té la seva força.

Aquest tipus de partits no han crescut a les darreres eleccions
(exceptuant alguns casos puntuals) però en canvi alguns dels seus
postulats si que han estat assumits de manera desacomplexada per
partits amb més representació parlamentària. És en aquest sentit que
caldrà témer en la propera legislatura polítiques molt més dures en
quan a  immigració i control de fluxos. No cal esperar doncs a partits
extremistes quan alguns d’aquests discursos extrems esdevenen ja
discursos habituals per diputats d’alguns dels grans grups de la
cambra. Així va passar en el cas de la directiva europea del retorn, i
així, desgraciadament continuarà passant.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.