El preu de les ametlles
Publicat el 23 de febrer de 2007 per Santi Torres
Cada any aprofito algun moment que vaig al poble per vendre les ametlles que vam collir al setembre. N’hi ha quatre, perquè amb el temps i al viure a Barcelona, no m’hi he pogut dedicar, i costa molt de trobar persones que vulguin tenir cura dels plantats. Molta feina i pocs ingressos, fan que els arbres acabin panxa a terra. És una petita desgràcia pel país que està perdent aquell paisatge mediterrani de feixes, feixetes, ametllers i oliveres. Però que hi farem!
En fi, al que anava que sempre m’embranco. Vaig doncs al comerciant i li pregunto el preu i em diu que van a 150. Poca cosa penso. El que em fa gràcia però és que el preu continuï sent en pessetes
Portem 7 anys d’euro però alguns camps continuen vedats per aquesta moneda inhòspita que ens ha fet tornar a tots una mica més pobres, encara que a vegades ens agradi semblar més rics. I és que certament, no concebo parlar dels preus agraris en euros. A la factura veig que m’hi anota 0,9 euros kg però m’ha parlat en tot moment de pessetes/kg. Són anys i anys regatejant pesseta amunt i pesseta avall, anys i anys de preus movent-se sempre en uns marges estrets i ara és molt difícil el canvi de referència.
Al camp passa això amb moltes coses. Les extensions són encara "sacs de sembradura" en lloc d’hectàrees, i es pesa en "quintars", i es sembra en "quarteres"… No obstant la crisi obliga a afinar mesures, i tots aquests termes poc a poc van deixant pas a les mesures racionals, estrictes i homologades.
De fet "homologació" és la paraula que serveix avui en dia per descriure moltes coses.
Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari
Recordo que fins no fa gaire també es feia servir com a unitat de mesura de superfície el pam quadrat. I no només a pagès, et trobaves publicitat a la bústia de vende de parcel·les per a fer-te la "torreta" o el "xalet" que la feien servir la qual cosa vol dir que era coneguda. Em penso que era o és una forma de mesurar autòctona catalana.
Per cert, és cert que com diu Lo Cartanyà "Jo flipo amb l’atmella que no puja mai de preu"?
Almenys a Madrid fa un munt d’anys que inverteixen en fer forats en la búsqueda del tresor.
ei company!
el meu sogre i jo encara collim les ametlles com ho feien els nostres avantpassats, amb canyes i borrases… res de maquinaria infernal!
l’ ametlla amb closca ens la paguen al sindicat de casa nostr a 100 pessetes el kilo! diuen que ara l’ importen de turquia o ves a saber on… aixi que sino et sap greu dir.ma on te la copraven a 150 pessetes… doncs hi guanyariem una miqueta més de calerons perque l’ esforç s’ ho val! i la terra ens necessita…
salut i merci!