El Perfum

Ahir vaig anar a veure la pel.lícula el Perfum. Hi havia d’anar. Va ser una de les primeres novel.les que vaig llegir, fa mooolt de temps, quan encara les caixes d’estalvis regalaven llibres i no com ara que només "regalen", bateries de cuina o termos (hi tenen una obsessió amb els termos). A més va ser una de les poques pel.lícules de les quals en vaig veure fragments de rodatge, doncs s’utilitzà una part del barri gòtic de Barcelona sobretot per les escenes del principi de la pel.lícula

Hi anava amb una mica de por pel resultat. M’estimo molt la novel.la de Suskind, i em temia que n’haguessin fet algun desastre. Però m’ho vaig passar bé. En general m’ho passo bé al cinema, però en aquest crec que l’han encertat en l’adaptació del llibre, i no era fàcil tractant-se d’un argument que es centra sobretot en les olors. Algunes escenes com la del principi, amb el naixement de Grenouille, el director aconsegueix inspirar una repulsió olfactiva a partir només de la narració i dels efectes visuals. Es clar, la narració i en definitiva el text aguanten el pes del film amb una interpretació més aviat plana com s’estil.la en la majoria de pel.lícules. Sembla que els efectes visuals i l’espectacularitat tapin les mancances interpretatives. En fi, és una opinió i generalitzar suposo que no és massa just.

Un dels jocs inevitables va ser intentar identificar els llocs on passava l’acció. Ja sé que això fa una mica de "poble", però a més de què ho sóc, vaig patir les incomoditats, els sorolls i la invasió durant tot un mes de càmeres, extres, i tota classe de fauna cinematogràfica que es va sumar a la normal riuada de turistes. Tenia dret a voler veure’n el resultat, fins i tot, vaig dubtar si demanar que em deixessin entrar gratuïtament com una mena de compensació. Però no ho vaig fer, sobretot sabent com se’ls gasten els serveis de seguretat del Maremagnum.

En vaig tenir prou veient com naixia el protagonista davant mateix de la Basilica de la Mercé, com el carrer Ferran es convertia en un mercat parisenc de l’època, o com es cometia el primer assassinat a la plaça Sant Felip Neri. Ja veureu que no és tan fàcil d’identificar doncs entre decorats, i serradures pel terra tot està força desconegut però algunes parets, fonts o portalades permeten el reconeixement.

Encara que no hi estic tan familiaritzat també hi vaig poder reconéixer alguns racons fantàstics del barri vell de Girona, molt menys "maquillats" es clar que els de Barcelona

En fi aneu-la a veure si podeu. I sobretot si no ho heu fet, llegiu la novel.la, encara que ja no la regali la caixa, val la pena.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.