El fenomen Mankell
Mankell l’ha ben encertat en crear el personatge d’un policia divorciat, amb els anys suficient per començar a plantejar-se el que ha estat la seva vida. Dotat d’una gran intuïció per resoldre els casos que se li presenten, en la seva vida personal es mou sempre en el fràgil equilibri emocional de qui viu sol i té més aviat tendència a aixecar el colze. Únicament el salva de la fallida, el sentit de la responsabilitat exagerat, l’amor a la seva filla i una bondat sense mesura.
En la meva opinió però, allà on rau l’èxit és en haver sabut retratar aquell univers quotidià del sud de Suècia. El país d’IKEA, de Volvo i del miracle de l’estat del benestar, se’ns dibuixa envoltada d’una grisor i melangia que ho impregna tot. La droga, la perversió i el crim socaven per sota la societat de l’aparença i l’ordre.
Un paper principal el juguen les constants referències a la temperatura, a l’hora, al temps… són detalls que ens apropen a un ritme que és el nostre quotidià. La geografia adquireix un protagonisme central fins el punt que en la majoria d’edicions ens posen ja un mapa amb els pobles i ciutats que Wallander no es cansa de recórrer a la recerca de les seves pistes. És una geografia a escala real, detallada, que ens va entrant poc a poc. Mankell aconsegueix llavors, un efecte curiós: sentim com a nostra una quotidianitat a les antípodes del nostre univers mediterrani. I això és potser el que ens sedueix: en el paisatge d’Escania, més que un lloc concret hi identifiquem una geografia interior tocada també pas de les hores, el trancórrer de les estacions, el fred i la bonança..
A internet trobareu molta més informació sobre Mankell i Wallander. I si us decidiu anar visitar la ciutat d’ Ystad, l’ajuntament us té preparat un magnífic recorregut pels escenaris principals de la novel.la. Ja us dic però que no m’hi trobareu. M’estimo més continuar imaginant-m’ho.