De solanes i obagues

Algú podria explicar-me
quin sentit té a aquestes alçades, que el nou president del govern hagi de
prometre o jurar el seu càrrec davant un crucifix i una bíblia oberta? Si l’Estat
necessita de rituals i de litúrgies seria bo que anés creant les seves pròpies,
sense necessitat de recórrer als símbols religiosos.

Aquest us perjudica la
credibilitat sobre el suposat caràcter no-confessional d’aquest Estat, i traeix allò que el signe representa, lligant-lo al poder, sigui del color
que sigui. A alguns cristians potser això els agrada: representa una mena d’últim reducte nostàlgic de “passades glòries”. A d’altres, certament,
ens produeix una profunda incomoditat.