De solanes i obagues

En els 17 anys que porto visquent a Barcelona he estat en barris diferents, Gràcia, l’Eixample, el Raval, el Gòtic … Ara que estic a Hospitalet i "baixo" encara a Barcelona per moltes coses, me n’adono que la ciutat, sempre diferenciada en districtes amb personalitat pròpia, ha extremat aquestes diferències, com si s’hagués especialitzat.

La comparació amb un parc temàtic potser és exagerada però aquesta
especialització la fa, si més no, verosímil. Hi ha barris de marxa,
barris turístics, barris de restaurants guais, barris pijos, barris d’
asiàtics, barris llatins i algun barri que en diuen "popular" com si es
tractés d’una cosa exòtica.

El lloc on potser he notat més aquesta especialització és al Gòtic. Qualsevol intent de portar-hi una vida d’una certa normalitat requereix un esforç considerable: dormir a la nit, comprar un paquet de folis quan se t’han acabat, passejar al matí quan un va a la feina, fer una cervesa a un preu raonable… Ara que estic a l’Hospitalet a un barri "popular", d’una ciutat "popular", em veig visquent aquests dos anys al Gòtic com en un mostrador, amb un guia assenyalant-me i amb comentant orgullós amb un anglès mal xampurrejat, "allí teniu un home del país camí de la feina".

Fins i tot a vegades en nits d’insomni pensava en la quantitat de llocs pels quals la meva imatge devia estar circulant, agafat sempre d’imprevist per la càmera d’un turista palplantat al mig del carrer del Bisbe fotografiant el fals pont gòtic: ara llegint el diari, ara menjant una poma, ara distret amb una gàrgola o un colom, ara ben fotut per un dia que t’ha anat tot al revés…

Alguns em diuen però que no m’he escapat de l’especialització. I m’adverteixen seriosos que ara visc en "territorio Montilla". No he descobert les peculiaritats que m’esperen en la nova etapa. De moment però estic content perquè quan em falten folis els puc anar a comprar a la cantonada , i molt de tant en tant em paro a fer una cervesa sense el risc de quedar-me sense un duro.

En moments però d’enyorament com aquest, penso en els barris on he estat, en la bona gent que he conegut a cada lloc, i em pregunto si aquesta ciutat no podria ser una mica més normal, menys especialitzada i més "transversal" com diuen ara. Una ciutat en definitiva que no tingui necessitat de viure sempre aparentant el que no és.