De solanes i obagues

No és bona notícia que el debat sobre la immigració d’aquesta campanya a les eleccions municipals l’estiguin protagonitzant els partits que proposen polítiques més extremes. Es va veure al debat de l’altre dia a TV3 entre els candidats de Barcelona, i s’ha sentit en alguns dels mitings.

Ni els experiments de radicalització del discurs que utilitza el PP en alguns llocs, ni tampoc la reacció per marcar perfil d’esquerres d’alguns/es candidats/es d’ICV. Perquè el discurs d’Iniciativa en aquesta qüestió és sobretot un discurs reactiu (reacciona davant les propostes de les "dretes", diuen ells), un discurs que vol competir en progressisme ni que sigui polititzant la immigració d’una manera tant qüestionable com la que fa servir el Partit Popular.

El PP exagera el conflicte, i ICV exagera la reacció escandalitzada,
tots dos per obtenir quatre vots més a dreta i a esquerra. Mentrestant,
però, pocs s’atreveixen a tractar la qüestió amb rigor i amb discursos
que reconeguin la complexitat i les dimensions del repte que tenim al
davant. I és que discursos com els del PP toquen fibres sensibles, però
discursos com els d’ICV exasperen els que viuen la qüestió a tocar de
casa i no han trobat encara la manera de canalitzar un malestar que és
real i quotidià, i que per tant no pot ser despatxat amb un parell
d’adjectius.

Hi ha gent d’ICV que ha fet i fa bona política
d’immigració, els discursos però també cal cuidar-los perquè generen opinió i
mouen sentiments. La recerca de vots no pot justificar-ho tot, i menys
en temes tan sensibles que a la llarga requeriran d’amplis consensos
polítics i socials.