Comunicar sobirania en xarxa

Vull felicitar al Xavier Mir i companyia per crear i animar tenaçment la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS), que ja ha arribat als 200 blocaires. Aquesta i altres iniciatives em convencen encara més d’una intuïció que fa temps que mantinc. Construir la sobirania passa per saber-la comunicar, per fer-se entendre.
Demostrar que la sobirania és qüestió de sentiment (es clar que sí!), però també i sobretot de voluntat. Si acabem dient que "ser català és un sentiment difícil d’explicar", ja l’hem fotut, perquè entrem en un àmbit d’iniciats, que necessita de la fe, i aquí ja em perdonareu que la fe me la reservi per les creences religioses, i no pas per les conviccions polítiques, tot i que tal com van les coses aquestes n’estiguin cada vegada més amarades.

Però hem de començar a parlar de voluntat de ser, de decisió, d’interès, de conveniència. Cal convèncer a la gent que drets col.lectius no és sinònim d’opressió de l’individu, sinó moltes vegades l’única manera que aquest individu pugui ser plenament. Cal convèncer que sobirania no vol dir voluntat d’uns sobre uns altres, sinó exercici d’autodeterminació, joc de majories, democràcia en definitiva. Cal convèncer a la gent que ens convé a tots nivells més i més sobirania política (tota si potser) i això perquè ens estimem Catalunya, es clar que sí, però sobretot perquè creiem modestament que sols ho faríem sinó millor, si almenys a la nostra manera. Cal convèncer per tant que tenim una "manera de fer", inclusiva i no exclusiva ni xenòfoba, profundament democràtica, europea i mediterrània a parts iguals; orgullosa d’una identitat però sobretot d’una cultura, precisament, d’una manera de fer i un tarannà.

Cal comunicar sobirania. Treure-la dels llimbs de les creences i portar-la al terreny de les raons i de la voluntat. Convèncer per aquestes raons i sobretot per la decisió i l’empeny que posem en totes i cada una de les coses que fem (a l’empresa, a la universitat, a l’escola…). És aquí on és convenç que el projecte que defensem és un projecte col.lectiu i encarat al bé, no una idea o un sentiment estrany només per a iniciats amb pedigrí.

En fi, Xavier i companyia, continueu comunicant sobirania amb normalitat, que ens convé i molt!!

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

  1. Gràcies per l’article, Santi. Estem molt satisfets de l’evolució de la XBS i creiem que té un gran potencial. Però qui fa les xarxes són els individus, i sense articles com aquest teu d’avui no es podrien enfortir les xarxes. Per tant, sóc jo qui et felicito per haver-te integrat a la XBS i per omplir-la de contingut, de significat i d’intenció. Gràcies de nou.
    Xavier Mir
  2. Des de la cruïlla, ens presentes una bona recomanació.

    I ens parles de maneres de fer. Hi ha maneres de fer; i tant! O, hauríem de dir millor: i tantes, que n’hi ha!
    Per molt que hi hagi moltíssima gent que vagui dient que no.
    Està ben clar que no es refereixen a les inacceptables; maneres de fer inacceptables. I suposem que estem d’acord en que no és acceptable una manera de fer que no respecti drets bàsics.
    Em sembla que la única excusa que es pot presentar per voler acabar amb una manera de fer que no xoqui amb aquesta exigència és defensar que hi ha una única manera de fer que sigui acceptable. Crec que alguna cosa així haurà de dir que vulgui imposar a un altre determinades coses. Com es fa aquesta defensa?

    Pot ser una confusió estigui en que des d’Espanya entenen que la indisoluble unidad de España és un dret? Dret? Bàsic?
    Molt engrescador el teu escrit.
    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.