Comunicar sobirania en xarxa
Però hem de començar a parlar de voluntat de ser, de decisió, d’interès, de conveniència. Cal convèncer a la gent que drets col.lectius no és sinònim d’opressió de l’individu, sinó moltes vegades l’única manera que aquest individu pugui ser plenament. Cal convèncer que sobirania no vol dir voluntat d’uns sobre uns altres, sinó exercici d’autodeterminació, joc de majories, democràcia en definitiva. Cal convèncer a la gent que ens convé a tots nivells més i més sobirania política (tota si potser) i això perquè ens estimem Catalunya, es clar que sí, però sobretot perquè creiem modestament que sols ho faríem sinó millor, si almenys a la nostra manera. Cal convèncer per tant que tenim una "manera de fer", inclusiva i no exclusiva ni xenòfoba, profundament democràtica, europea i mediterrània a parts iguals; orgullosa d’una identitat però sobretot d’una cultura, precisament, d’una manera de fer i un tarannà.
Cal comunicar sobirania. Treure-la dels llimbs de les creences i portar-la al terreny de les raons i de la voluntat. Convèncer per aquestes raons i sobretot per la decisió i l’empeny que posem en totes i cada una de les coses que fem (a l’empresa, a la universitat, a l’escola…). És aquí on és convenç que el projecte que defensem és un projecte col.lectiu i encarat al bé, no una idea o un sentiment estrany només per a iniciats amb pedigrí.
En fi, Xavier i companyia, continueu comunicant sobirania amb normalitat, que ens convé i molt!!
Xavier Mir
Des de la cruïlla, ens presentes una bona recomanació.
I ens parles de maneres de fer. Hi ha maneres de fer; i tant! O, hauríem de dir millor: i tantes, que n’hi ha!
Per molt que hi hagi moltíssima gent que vagui dient que no.
Està ben clar que no es refereixen a les inacceptables; maneres de fer inacceptables. I suposem que estem d’acord en que no és acceptable una manera de fer que no respecti drets bàsics.
Em sembla que la única excusa que es pot presentar per voler acabar amb una manera de fer que no xoqui amb aquesta exigència és defensar que hi ha una única manera de fer que sigui acceptable. Crec que alguna cosa així haurà de dir que vulgui imposar a un altre determinades coses. Com es fa aquesta defensa?
Pot ser una confusió estigui en que des d’Espanya entenen que la indisoluble unidad de España és un dret? Dret? Bàsic?
Molt engrescador el teu escrit.
Salutacions.