De solanes i obagues

La lectura que m’ha acompanyat aquests dies ha estat un recull de la correspondència que es van intercanviar el teòleg protestant Dietrich Bonhoeffer i la seva estimada Maria von Wedemeyer. La parella es va escriure entre el 1943 i el 1945 mentre Bonhoeffer era a la presó, una estada que es preveia breu però que va acabar amb l’inesperat desenllaç de l’execució del teòleg ordenada pel mateix Hitler (només una setmana abans de l’entrada dels aliats a Berlin).

Bonhoeffer tenia llavors només 37 anys i la nòvia amb qui esperava casar-se tan sols 19. Però ni la diferència d’edat ni l’estranya situació en què es desenvolupà el noviatge, no els privà d’una intimitat epistolar que emociona per la seva profunditat i senzillesa. Un se n’adona en les cartes que Bonhoeffer sabé integrar d’una manera poc comuna el seu saber teològic amb un interès apassionat per tot allò humà que mai considerà alié a la seva fe cristiana. I hom se n’adona també de la espontaneïtat amb què Maria interpel.la al "seu" Dietrich, treient-lo de tot enduriment en el qual la fama i la ciència l’haguessin pogut fer caure. Ningú com una dona per ensorrar els discursos i les màscares de seguretat sota les quals a vegades ens agrada amagar-nos.

Si el trobeu, us el recomano. El va publicar Trotta el 1998 y es titula "Cartas de amor desde la prisión". Val la pena llegir-lo en aquest temps de teologies deseixides i d’amors convertits en objectes consum.