Àfrica

Dissabte al vespre vaig sopar a la Garriga a casa del Jordi, un bon amic que ens acull. Som un grup d’unes vuit persones de formació i feines diverses, però implicades la majoria en l’educació en el lleure. Des d’abans de l’estiu que no ens veiem i ja teníem ganes de fer-la petar. Del grup n’hi ha tres que han fet allò que en diuen "experiències solidàries" a l’estiu. Un a Bolívia i dues noies a l’Àfrica (Sierra Leone i Camerun). Com en les vetllades africanes intenten narrar-nos allò que han viscut.
Són prou lúcids els tres per adonar-se fins i tot de l’ambigüitat que aquest tipus d’experiències els desperta: per la brevetat, pel fet de tenir les esquenes cobertes en moltes coses bàsiques, pel molt rebut per una gent que els mira amb l’admiració que de qui els veu venir d’allà on precisament ells voldrien anar… Aquesta lucidesa que els fa crítics fins i tot amb ells mateixos, no treu però que els qui els escoltem descobrim en les seves paraules el batec d’un drama del qual tot just en sabem res.

Es nota això sobretot en els que han estat a l’Àfrica. Hi ha un moment que les paraules deixen de fluir, que la mirada es perd, que brolla l’emoció … Penso llavors amb tots els que han intentat descriure el mateix i tot just se n’han sortit, i em ve al cap sobretot J. Conrad "El cor de les tenebres", que vaig llegir fa uns mesos. Comerciants d’ivori, missioners, cooperants… han recreat amb l’Àfrica el mateix fil d’una relació desigual.

La Laia ens regala a cada u amb una fotografia del riu més cabalós del Camerun i un text que entre altres coses diu "Una Àfrica que com més coneixes menys entens. Una Àfrica que ho qüestiona tot: la nostra vida aquí, la solidaritat, les relacions Nord-Sud"… Una Àfrica que truca a la porta i que ens agafa perplexos responent amb tòpics i lleis davant una realitat que ens desborda, i que desborda fins i tot a aquells que l’han conegut de primera mà.

Escoltant el relat d’aquests joves em venen al cap moltes preguntes però també una gran esperança

Una breu aproximació a la situació d’aquest continent la trobareu a internet: O. Mateos "Àfrica un continent, maltractat" Quaderns Cristianisme i Justícia nº 137


  1. N’hi ha que encara no hem tingut la oportunitat de fer "experiències al tercer món"… però sí que hem pogut oferir algun servei als més necessitats de casa. Suposo que no deu ser el mateix però intueixo que, en el fons, hi ha alguna relació, la de canviar un mateix per a canviar el món.

    eloi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.