Àfrica
Es nota això sobretot en els que han estat a l’Àfrica. Hi ha un moment que les paraules deixen de fluir, que la mirada es perd, que brolla l’emoció … Penso llavors amb tots els que han intentat descriure el mateix i tot just se n’han sortit, i em ve al cap sobretot J. Conrad "El cor de les tenebres", que vaig llegir fa uns mesos. Comerciants d’ivori, missioners, cooperants… han recreat amb l’Àfrica el mateix fil d’una relació desigual.
La Laia ens regala a cada u amb una fotografia del riu més cabalós del Camerun i un text que entre altres coses diu "Una Àfrica que com més coneixes menys entens. Una Àfrica que ho qüestiona tot: la nostra vida aquí, la solidaritat, les relacions Nord-Sud"… Una Àfrica que truca a la porta i que ens agafa perplexos responent amb tòpics i lleis davant una realitat que ens desborda, i que desborda fins i tot a aquells que l’han conegut de primera mà.
Escoltant el relat d’aquests joves em venen al cap moltes preguntes però també una gran esperança
Una breu aproximació a la situació d’aquest continent la trobareu a internet: O. Mateos "Àfrica un continent, maltractat" Quaderns Cristianisme i Justícia nº 137
N’hi ha que encara no hem tingut la oportunitat de fer "experiències al tercer món"… però sí que hem pogut oferir algun servei als més necessitats de casa. Suposo que no deu ser el mateix però intueixo que, en el fons, hi ha alguna relació, la de canviar un mateix per a canviar el món.
eloi