Acord nacional sobre immigració. Una necessitat urgent.

Entre les propostes que s’estan discutint en el debat d’investidura del nou president de la Generalitat hi ha la d’establir un pacte o acord nacional sobre immigració, que ja estava explícitament en el programa del PSC i implícitament en altres. Més que una bona notícia es tracta d’una necessitat urgent. I això per diverses raons.

1- Per actualitzar el nou marc legal que a partir del nou Estatut atribueix a la Generalitat una sèrie de competències sobretot en l’àmbit d’acollida i residència. El pacte ha de ser doncs previ, a la redacció de la Llei d’acollida.

2- Perquè fins ara s’ha anat a remolc de la realitat i convé avançar-se a dibuixar el model de societat de futur pel qual s’opta: assimilació a la francesa, multiculturalitat a l’anglosaxona, integració a la quebequesa… o un model d’integració a la catalana, que ha de comptar però amb el suport de partits, agents socials i associacions d’immigrants.

3- Per evitar la temptació d’utilització partidista de les qüestions de migració. Un acord acceptat per la major part de les formacions blindaria una política sobre migració almenys per una bona temporada, marcaria direcció i evitaria les "anades i tornades" tan negatives sobretot en qüestions socials.

Aquest acord pot ser un dels punts forts d’aquesta legislatura com ho va ser el Pacte nacional per l’educació en la legislatura passada. És en aquest punts on es demostra la capacitat dels partits per aconseguir consensos amplis més enllà dels interessos estratègics a curt termini.

Caldrà anar seguint les concrecions.


  1. Sobre immigració, tant el Pacte Nacional, com qualsevol altra política engegada, és previsible que la seva evolució segueixi la clàssica línia a la catalana; improvisació, manca de definició, no saber prendre cap decisió, i com a molt, el recurs d’encomanar-se a la verge. Si les coses surten bé, això no serà mai atribuïble a cap iniciativa gubernamental, sinó per la voluntat explícita de la ciutadania.
    És clar, que jo proposo una solució heterodoxa. Cal tornar tot el patrimoni incautat a la CNT, i se li ha de donar les màximes facilitats possibles per tal que sigui la central sindical més poderosa del país. Poca broma. Durant els anys trenta va ser l’únic agent i el més eficaç d’integració nacional -i de participació-. A tall d’exemple. La CNT ha estat l’única entitat de rellevància que ha comptat com a màxim representant un gitano, Mariano Rodríguez Vázquez, "Marianet", entre 1936 i 1940.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.