Acord nacional sobre immigració. Una necessitat urgent.
1- Per actualitzar el nou marc legal que a partir del nou Estatut atribueix a la Generalitat una sèrie de competències sobretot en l’àmbit d’acollida i residència. El pacte ha de ser doncs previ, a la redacció de la Llei d’acollida.
2- Perquè fins ara s’ha anat a remolc de la realitat i convé avançar-se a dibuixar el model de societat de futur pel qual s’opta: assimilació a la francesa, multiculturalitat a l’anglosaxona, integració a la quebequesa… o un model d’integració a la catalana, que ha de comptar però amb el suport de partits, agents socials i associacions d’immigrants.
3- Per evitar la temptació d’utilització partidista de les qüestions de migració. Un acord acceptat per la major part de les formacions blindaria una política sobre migració almenys per una bona temporada, marcaria direcció i evitaria les "anades i tornades" tan negatives sobretot en qüestions socials.
Caldrà anar seguint les concrecions.
Sobre immigració, tant el Pacte Nacional, com qualsevol altra política engegada, és previsible que la seva evolució segueixi la clàssica línia a la catalana; improvisació, manca de definició, no saber prendre cap decisió, i com a molt, el recurs d’encomanar-se a la verge. Si les coses surten bé, això no serà mai atribuïble a cap iniciativa gubernamental, sinó per la voluntat explícita de la ciutadania.
És clar, que jo proposo una solució heterodoxa. Cal tornar tot el patrimoni incautat a la CNT, i se li ha de donar les màximes facilitats possibles per tal que sigui la central sindical més poderosa del país. Poca broma. Durant els anys trenta va ser l’únic agent i el més eficaç d’integració nacional -i de participació-. A tall d’exemple. La CNT ha estat l’única entitat de rellevància que ha comptat com a màxim representant un gitano, Mariano Rodríguez Vázquez, "Marianet", entre 1936 i 1940.