A Madrid

Aquest cap de setmana llarg i aprofitant l’AVE, suposo que seran molts els catalans que aniran a Madrid. Suggereixo una ruta que es podria titular “La ruta del poder (el perdut i el que es vol mantenir a tota costa)”.

Anar al Prado i passejar-se per les sales on hi ha exposats els retrats reials. Veure el lent deteriorament físic i moral d’una dinastia, la dels austries, que es deteriora amb la mateixa rapidesa que ho fa un imperi mal gestionat. Fixar-se en els rostres, en l’expressió buida, en l’encarcarament del no-res que tant van saber retratar mestres com Velázquez. O veure també als borbons retratats per Goya sense cap mena de miraments. Una família que, des de Carles IV, es dedicà durant un segle llarg a tota classe de guerres i intrigues que acabaren amb les restes de l’imperi que els austries no tingueren temps de liquidar. I anar a l’impressionant Palacio Real, convertit ja només en un aparador buit dirigit a impressionar als turistes i als estadistes que el visiten.

I sobre el present, observar l’edifici del Ministerio de Agricultura, i preguntar-se com un ministeri així, disposa d’un edifici tan espectacular que supera en dimensions el nostre Palau de la Generalitat. I anar a Nuevos Ministerios i veure-hi desfilar cada matí, milers i milers de funcionaris …

Serà una ruta instructiva, que pot ajudar a situar en el seu just context allò que a vegades interpretem de manera victimista com agressió i que en el fons no és altra cosa que l’expressió “natural” d’un entramat d’interessos burocràtics, econòmics i militars.

En fi, que visitar Madrid a fons, pot ser un exercici de lucidesa sobre allò que ens passa i sobre com actuar en el futur.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.