Etudes

És un goig poder escoltar algú que porta a les espatlles una llarga trajectòria i experiència, i que ho porta bé sense nostàlgies i amb una intacta curiositat pel present i pel futur. Ha estat el cas de les entrevistes que vam tenir ahir amb els jesuïtes Jean Yves Calvez i amb Pierre de Charentenay

El primer persona vinculada des de fa anys als centres d’estudi i recerca social, i que ara col.labora amb el centre CERAS que els jesuïtes francesos tenen al Saint Denis (un centre que avui tenim previst visitar). Amb ell parlem del moment, no pas fàcil, que passen aquest tipus de centres i de la dificultat de trobar l’equilibri en la identitat “fe i justícia” per la qual treballen. En un món molt més secularitzat i també molt més complex, aquest centres que van ser sovint pioners en el camp dels estudis socials, laborals, sindicals i polítics, avui passen per dificultats per trobar lloc i veu: per un costat la societat en menysprea l’experiència i els titlla de confessionals, per l’altre l’església d’innecessaris. Sort que la bonhomia de Calvez, pot més fins i tot que la seva intacta lucidesa als vuitanta anys, i en sortim animats i amb algunes reflexions a tenir en compte pel Centre Cristianisme i Justícia de Barcelona.

Per la tarda anem a la rue d’Assas on ens espera el director de la revista Etudes, Pierre de Charentenay, que ens explica el funcionament i la filosofia d’aquesta publicació. La capçalera ha complert 152 anys! i té una tirada mensual de 12000 exemplars. Ara estan a punt de penjar online tots els articles, cosa que suposarà tenir a disposició una història interessantíssima del pensament i els principals esdeveniments mundials de finals de segle XIX i de tot el XX, això sí des de la visió francesa, molt francesa. Perquè aquest és en part el secret i la permanècia de la revista: està elaborada des d’una cultura i d’una visió local, però oberta al món i interessada per tot allò que s’hi cou. No és estrany doncs que una bona part dels qui reben la revista siguin persones d’altres països. Què bé que ens aniria a Catalunya disposar de revistes així!

Ha estat un dia complert, amb moltes notes preses que caldrà pair i mirar de traslladar i traduir a la nostra realitat allà a Barcelona.

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.