Subprime (III i final)
Aquesta crisi financera ha posat de manifest
la vulnerabilitat dels fonaments en que se sustentava tota l’arquitectura
financera mundial. Vulnerabilitat, al meu entendre, que comença també per una
qüestió de valors. Les decisions errades que es van anar prenent tenien totes a
la seva base els mateixos pressupòsits:
1- una mirada immediata que no té en compte els efectes ni a mig ni a llarg
termini, sinó que es mou per la prioritat del negoci ràpid. La immediatesa
forma part d’una determinada manera d’actuar nefasta per aquells
valors “més lents” o de llarga volada com poden ser els valors
mediambientals, o els valors de cohesió social. Això atempta greument contra
l’interès social i sobretot contra els projectes de benestar i felicitat de les
persones i les famílies.
2- una ambició de diners i de poder sense límit. L’ambició és bona, és clar que
sí, però quan no s’hi posa límits passa de motor a perill i amenaça. Si en
algunes carreteres es limita la velocitat dels conductors, caldria que hi
hagués alguna manera de limitar l’ambició d’individus, grups i corporacions
sense escrúpols
En la cadena de
fallides, hi ha molts responsables. Des dels compradors incauts de Califòrnia
fins als inversors confiats , passant pels prestamistes, les agències de
rating, i els gestors de fons. Segurament siguin els prestamistes i les
agències les que han actuat amb més (mala) consciència guiats pels dos
contravalors que he comentat. Sembla que la solució hauria de passar per
una tornada al seny i al sentit comú, i a unes virtuts de llarg termini i
d’ambició moderada que restituissin la confiança. Com que això sembla avui per
avui, molt difícil, almenys ens queda reclamar que la “policia”
actuï, i que per tant s’articulin mecanismes de regularització que durant
aquest anys s’han considerat innecessaris.
D’aquesta regularització en pot dependre el fet que el diner torni a circular i
que des del qui demana una hipoteca fins el que estalvia en un fons d’inversió
tinguin unes mínimes garanties. Al final en depén que l’economia funcioni i que
les persones puguin construir projectes vitals no condicionats al caprici i
l’ambició d’uns quants aprofitats.