De solanes i obagues

Aquí parlaré només del programa, tot i que en el cas d’aquest partit tant o més important és el discurs que desplega en mítings, cartells i vídeos. Un discurs que aquesta campanya s’ha radicalitzat amb la voluntat d’aplegar el vot del descontentament i el malestar que la immigració ha generat en alguns sectors de la població. Per això ha barrejat crítiques sensates (poques, certament) amb altres tretes del manual de tòpics més sobat (Arias Cañete, per exemple).

El programa l’han elaborat a partir de dos principis bàsics: seguretat i control de fronteres, i integració.

1- Sobre la seguretat i control de fronteres, les mesures proposades no son molt diferents de les que proposa el PSOE. Tots dos partits tenen una voluntat clara, i amb això la UE hi està prou d’acord, d’un control fronterer molt més rigoròs del que fins ara s’ha estat realitzant. Això vol dir, més mitjans tècnics, més policia, més vigilància.

2- Els populars proposen, també, la creació d’una Agencia de Inmigración y Empleo que estaria encarregada de fixar el nombre necessari de visats amb permís de treball. Visats que serien concedits per oficines públiques o privades que realitzarien la contractació en origen a partir d’un sistema per punts atorgat “en función de circunstancias que favorezcan su integración, tales como el conocimiento de la lengua, experiencia profesional y titulación, conocimiento del sistema legal español”. El permís seria per a un any, i els que el rebessin es comprometrien per carta a retornar al país d’origen si no s’ha produït una inserció efectiva en el mercat laboral.

3- Un cop finalitzat aquest any i si la persona desitja continuar residint al país, es realitzaria el famós Contrato de Integración pel qual l’immigrant es compromet a “cumplir las leyes y respetar los principios, valores y costumbres de los españoles”. L’Administració a canvi assegurarà les prestacions normals i aquelles especials que ajudin a aquesta integració.

4- El PP és crític amb la reagrupació familiar tal com s’està fent actualment, i per això vol subordinar aquesta reagrupació a més condicions, com per exemple als ingressos i l’habitatge. Com la majoria de partits vol acabar amb l’absurda prohibició que actualment no permet treballar al familiar reagrupat.

5- Sobre el Padró, les propostes son ambigües però sembla que la tendència és a augmentar el nombre de condicions (no diu quines) i a obligar que la informació que el padró reculli sigui actualitzada i disponible per l’administració central. Com que això no ho permet l’actual Llei de Bases de Règim Local, el PP proposa la modificació d’aquesta Llei. El padró és avui per avui l’única eina de què disposen els ajuntaments per poder planificar polítiques i serveis.

Resumint, tot i intercalar estratègicament mesures de caràcter positiu i humanitari, les propostes del PP estan en la línia més dura de les propostes que s’estan plantejant a la UE. Tant el sistema de contractació en origen que es proposa com també el posterior contracte d’integració, tracta l’immigrant més que com a persona, com una unitat de força de treball que només és útil en la mesura que pugui trobar feina. Cap facilitat, en canvi al reagrupament familiar (es clar, la dona i els fills no son unitats productives a curt termini). Cap referència tampoc a la descentralització, i a compartir gestió amb les Comunitats Autònomes: és a una cultura, a una llengua i a uns costums espanyols que ha d’integrar-se l’immigrant. Un programa doncs regressiu es miri com es miri.