De solanes i obagues

De manera molt resumida, una lectura del programa sobre immigració del PSOE recull com a mesures més destacades les següents:

1- Enduriment del control de fronteres i de les vies irregulars d’immigració. Fins ara Espanya havia fet la vista grossa davant aquestes entrades d’irregulars, però les noves circumstàncies econòmiques (el programa insisteix en “inmigración vinculada al empleo”) fan que la tendència sigui vers l’homologació amb la política de la UE i de l’agència FRONTEX. Un exemple, el període d’internament als CIE (Centro internamiento de extranjeros) que ara era d’un màxim de 40 dies, s’amplia per un període de moment no definit. Això vol dir més centres d’internament, i més possibilitat de dur a terme tràmits de repatriació/expulsió. Un altre exemple la proposta de creació d’una Policia comuna de fronteres L’espai dedicat a aquest punt del control i la seguretat és molt més gran que en l’anterior programa electoral.

2- En canvi en el reagrupament familiar hi ha un compromís de resoldre amb celeritat les sol.licituds. I una cosa realment important incorporar l’autorització de treball al permís de residència, evitant així el cas sobretot de joves de més de 16 anys que no poden treballar tot i poder residir a l’Estat.

3- En coherència amb el lema “inmigración vinculada al empleo” els socialistes espanyols es comprometen a agilitzar les autoritzacions de treball així com també a facilitar la immigració de “treballadors especialitzats o altament qualificats per a contribuir a la millora de competitivitat de les empreses espanyoles”

4- Creació d’una Agencia Estatal de Migraciones encarregada de coordinar les competències exclusives de l’Estat en matèria de migracions amb aquelles que s’han atorgat a les comunitats autònomes. Com a curiositat, la possibilitat d’atorgament d’autoritzacions inicials de treball que estava inclosa en l’Estatut de Catalunya com una de les competències “estrella” en materia de gestió de la immigració, s’extendrà a totes les comunitats autònomes.

En resum, canvi de cicle econòmic i canvi de polítiques migratòries. Es tanca l’aixeta d’entrades d’immigrants amb polítiques dures que fins ara només havíem vist en altres països del nord d’Europa, però en canvi es busca solucionar la qüestió dels reagrupaments perquè no constitueixin a la llarga un greu problema de cohesió social. L’Estat continua tenint la paella pel mànec en relació a les principals decisions en aquest tema de manera que resulta molt difícil crear un model català diferenciat que permeti una gestió d’aquesta immigració més enllà de les polítiques d’acollida. La creació d’una agència estatal no fa sinó enfortir aquesta visió centralista i homogeneïtzadora de la immigració. Finalment una immigració molt vinculada al treball, però poc vinculada a la qüestió de la ciutadania. Aquesta paraula tant del llenguatge de Zapatero, no s’aplica a una bona part de la població que a més de treballar ha vingut per quedar-se i que per tant haurà de considerar-se poc a poc subjecta als drets i deures que es deriven per exemple dels procesos de nacionalització. De com s’establiran aquests processos, el programa gairebé no en parla.