De solanes i obagues

Sense posar-nos primmirats, seria però molt demanar que els polítics fossin mínimament precisos en l’us del llenguatge? No em refereixo únicament als mítings i a les declaracions, sinó als discursos escrits i llegits.

L’altre dia en un discurs encartat en tots els diaris del país, per tant un discurs pensat i escrit amb temps, s’hi podia llegir aquesta perla:

"Sense caure en l’ateisme que significaria la negació de l’existència de Catalunya, sí que pren força un cert agnosticisme respecte al futur."

Ateisme? Agnosticisme? Aplicats a Catalunya i a la nació? i sense cometes que assenyalin un possible sentit figurat? Els conceptes s’agafen d’aquí i d’allà i es col.loquen de manera que "soni bé". El resultat però acaba donant lloc a unes frases que no diuen res.

Costa cada vegada més trobar un discurs polític que digui alguna cosa. Em sembla que més que sentit comú, el que falta és claredat d’idees i precisió a l’hora d’expressar-les.