Sobre les expulsions

Ahir Sarkozy en una roda de premsa multitudinària va justificar la vigència de les seves propostes en política migratòria, en el fet que, fins i tot, Prodi i Zapatero s’havien avingut a dur a terme "expulsions col.lectives de sense papers",

Zapatero no ha desmentit res, i es manté en l’ambigüitat que ha seguit durant tota la legislatura i que tan mal està fent en aquesta i en altres qüestions. Encara que sóc conscient de la ingenuïtat de la demanda ("d’on no n’hi ha no en pot rajar") cal exigir-li però definició en aquesta qüestió, i saber així que és el que votarem el març. Ja se n’està ben t¡p d’apel.lacions al vot útil o al vot de la por sense ensenyar ni una sola de les cartes.

Dubto però que Zapatero respongui al president francès perquè un sí a les "expulsions col.lectives suposaria reconèixer dues coses:

1- Que la regularització massiva que es va fer a l’inici de la legislatura no era fruit de cap concepció diferent a la del Partit Popular en matèria d’immigració (el PP també havia regularitzat immigrants) sinó fruit de la pressió dels interessos econòmics que demandaven aquesta regularització perquè es necessitava mà d’obra sobretot en el sector de la construcció.

2- Qué el fet de plantejar-se expulsions massives ara, suposa reconèixer que a l’economia espanyola pinten bastos pels propers anys i que sobra gent. La combinació recessió + massificació d’alguns barris o pobles corre el risc d’esclatar en conflictivitat social. De fet actualment s’estan produint molts problemes i retards en els expedients de reagrupament familiar.

La reflexió però és doble:

– amb quina dignitat es poden justificar les nostre democràcies quan s’ha mercadejat i es mercadeja amb éssers humans segons les necessitats de l’economia, regularitzant o expulsant segons conjunctures. A qui han beneficiat sobretot aquests anys el fet de comptar amb una massa de mà d’obra força barata?
– no tenim dret els votants a conèixer quines son i sobretot seran les polítiques de l’Estat en immigració (control de fluxos, expulsions etc…) que es preveuen realitzar?

No hi ha res pitjor que l’ambigüitat, i ha estat i és l’opció del govern de Zapatero. Sarkozy ho ha deixat clar. Ara convindria que el "Gobierno de España" tan humanitari i tan social en digués alguna cosa.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*