Exèrcit i societat civil

Interessant l’editorial de la revista Razón y Fe titulat “Ejército y sociedad civil” i amb una crítica de fons al model d’exèrcit que es va imposant a l’Estat espanyol tant se val si és amb govern socialista o amb govern conservador.

L’editorial adverteix que l’exèrcit, com qui no vol la cosa, esta envaint (militaritzant) des de fa temps, terrenys que no son del seu àmbit.

  • l‘àmbit de la formació professional. Un dels ganxos publicitaris per reclutar personal està en el fet que s’ofereix formació i titulació de caràcter professional. És més, un projecte sobre la Llei de Carrera militar inclou una mesura que integrarà les acadèmies militars a la Universtiat.

  • l’àmbit d’investigació i desenvolupament tecnològic. l’I+D militar pressupostat pel 2007 arribà fins a 1586 milions d’euros, el 20% del total de l’I+D. I aquestes partides no s’inclouen pas en el pressupost oficial del Ministerio de Defensa que es presenta amb un 4,27% dels pressupostos generals quan en realitat sobrepassa el 12%

  • l’àmbit de l’ecologia i el medi ambient (!). Mireu si no el calendari que van publicar el 2006, Espacios naturales del Ministerio de Defensa, i veureu que els camps de tir son segons aquesta versió els millors parcs naturals

  • l’àmbit de la “protecció civil” i d’emergències. El senyor Zapatero va crear una Unidad Militar de Emergencias Especiales (UME), de manera que ja tenim l’exèrcit intervenint, como si això fos ja una qüestió habitual, davant les catàstrofes que es produeixin. (Recordeu sinó els generadors elèctris militars que ens van “salvar” de les conseqüències de l’apagada, o el militars actuant en el cas de les inundacions al País Valencià…

En definitiva, l’exèrcit abandona les seves funcions específiques (que certament avui per avui son més aviat poques) i per assegurar la seva supervivència, es posa a fer d’ONG, de cos de bombers, de formador professional o d’investigador. En fi que caldrà estar ben atent també als programes militars dels partits per les properes eleccions.  Bon any!

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*