Gebrada

Avui el fred (no hem pujat dels -2º ) i la boira s’han aliat per formar un paisatge gebrat d’una gran bellesa. Com que no fa ni un alè d’aire i hi ha un silenci absolut, dóna la sensació de temps aturat. Fins i tot les poques bèsties que s’han quedat a passar l’hivern i que miren de sobreviure, es mouen amb més lentitud, estalviant tota l’energia possible (ells si que en saben d’això de la sostenibilitat!).

La sensació de tenir la barba i les parpelles amb un tel d’humitat gelada també feia molt temps que no la sentia. És un fred humit que s’agafa de seguida i ho glaça tot.

Llàstima que els camps continuen del color de la terra. Ni un bri de blat o d’ordi ha nascut en tota la tardor. La sequera també glaça el cor, sobretot d’aquells que encara viuen entestats en fer fructificar planes i parades a aquesta part més dura de la Segarra.

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.