Projecte de llei sobre el comerç d’armes

(Publicat a www.tskv.cat)

Proveu de fer una enquesta entre amics i familiars preguntant quins son
els conflictes armats que continuen actius a dia d?avui. És molt
possible que us en surtin, com a màxim, uns cinc o sis: el conflicte
entre palestins i israelians, la guerra d?Iraq, la guerra de guerrilles
d?Afganistan, la crisi de refugiats a Darfur … El cert, però, és que
son més de vint els conflictes que encara tenen lloc al món, la majoria
invisibles als ulls dels mitjans de comunicació internacional. Molts
d?aquests conflictes es produeixen a l?interior dels Estats, entre
grups polítics o ètnics oposats als governs establerts a les capitals.
Son conflictes, d?una violència sovint molt superior a aquella que es
dóna en els ?conflictes coneguts?, i una violència que afecta,
sobretot, als sectors civils més desprotegits.

El sorprenent en totes aquestes realitats de guerra és el contrast
entre la pobresa existent i l?abundància d?armes, sobretot, armes
lleugeres.

Espanya és un dels màxims productors i exportadors
d?aquestes armes (el 8è lloc a nivell mundial), i en canvi aquesta
qüestió no ha estat mai debatuda obertament ni al Congrés dels Diputats
ni en els programes electorals dels partits, tot i que una part
d?aquesta indústria és de titularitat pública. Des de fa anys
organitzacions com Intermón-Oxfam o l?Escola de Cultura de la Pau han
exigit una major transparència en aquest comerç, com a pas previ per a
la seva progressiva reducció. De moment han aconseguit que per fi se?n
parli i que es redacti una nova llei d?armes que serà debatuda al
Congrés durant els propers mesos. Caldrà seguir atentament el procés
d?aprovació de la llei i la postura dels diferents partits. Una bona
llei ha de garantir que es posi fi a un període d?obscurantisme que no
té cap mena de sentit en un país democràtic i que ajuda a mantenir un
negoci terrible causant de multitud de víctimes en els països en
conflicte.

Més informació: a la web d’Intermon.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*