De solanes i obagues

Si Déu vol, els propers dies entrarà al Parlament l’avantprojecte de la futura llei d’acollida de Catalunya. Després d’un procés llarg que ha comptat amb la participació de moltes persones i entitats el Govern ha redactat un avantprojecte que serà presentat i discutit a la Cambra.

A l’espera de veure la posició dels diferents partits polítics, cal felicitar-se tant pel procés de participació que s’ha generat com també pel fet d’esdevenir aviat un dels pocs països europeus amb una llei d’aquest tipus.

Aquesta llei, que suposarà l’aplicació d’una part de les competències de l’article 138 de l’Estatut d’autonomia, servirà per crear un marc comú que ordeni quin ha de ser el paper de cadascú en aquesta primera fase del procés migratori. Fins ara tothom amb més o menys sort ha fet el que ha pogut en funció de l’habilitat del tècnic de torn i de la composició política de cada ajuntament. A partir d’ara la Generalitat jugarà un paper fonamental, en col.laboració amb els ens locals, en orientar aquestes polítiques i en la dotació dels recursos necessaris per aplicar-les.

Encara que petit, la llei serà un pas en el camí cap el Pacte nacional sobre immigració. Aquest però haurà d’esperar, es clar, a després de les eleccions generals.