La pell fina de la Monarquia

Quan surt una portada com la de El Jueves dedicada al princep Felip i la seva dona, es poden expressar moltes opinions sobre el bon gust, el mal gust, si fa riure o no, si s’han passat o s’han quedat curts.
Quan hi ha però un judici, una sentència i una multa com la que es va produir ahir a Madrid, un deixa les opinions que pugui tenir a un costat i no pot més que solidaritzar-se amb els acusats i El Jueves.

Els límits de tolerància de la Monarquia en el moment que han començat a ser explorats s’estan descobrint massa estrets i això no deixa de ser una prova sobre el caràcter fonamentalment antidemocràtic de la institució.

Ahir el portal d’internet de la BBC es va fer ressó de la notícia durant tot el dia. Els britànics son monàrquics, però tenen molt clar el tema de la llibertat d’expressió com un element clau de la seva democràcia. Per això s’estranyen de la sentència del tribunal espanyol i la van posar a primera plana. Almenys tot plegat està servint perquè quedin ben retratats.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*