GR

Dues experiències de ruta a peu d’aquest estiu: una pel GR1 des de Pont de Muntanyana (Ribagorça) fins a Sant Llorenç de Morunys (Solsonés), i l’altra, més curta, seguint el GR 11 des de Llançà fins al Cap de Creus (Alt Empordà).

Els camins es perdran sinó hi ha caminants i sinó hi ha diners i personal suficient per mantenir-los en bon estat i ben senyalitzats. Caminar és una manera única de conéixer el país, i fer-ho a través dels GR hauria de ser garantia de poder-ho fer amb una certa comoditat sense necessitat ni de mapes, ni de GPS, ni de brúixoles.

Caldria cuidar més, doncs, els camins de peó, i sobretot els que travessen el país d’un costat a l’altre. Una "infraestructura" menor però que indica també el grau d’estima que es té pel territori.

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

  1. Tens tota la raó, Santi.

    Motius no en sobren.

    Sempre que vaig a llocs nous procuro recórrer els camins i senders propis de la zona, ja que són un termòmetre de moltes coses:
    + respecte pel patrimoni natural i històric dels llocs per on passen

    + capacitat de la societat per estimar-se aquest patrimoni (si estan ben ciudats és que hi ha organitzacions civils que se n’encarreguen, i això és un bon símptoma del lloc)

    + capacitat de les administraciones per gestionar el patrimoni

    A més, des d’un punt de vista purament mercantilista tenir cura de tot això significa atraure també un turisme diferent al dels camps de golf. D’això a França en saben bé.

    Aquest estiu m’ha donat molts moments d’aquests de reflexió sobre GR’s!

    Per cert, des del cap de Creus hauries pogut seguir el GR de la costa (el 92, crec) fins a Roses. De Cadaqués a Roses és magnífic!

  2. Tens tota la raó. Aquí els GR s’han marcat i mantingut per la gent de muntanya i excursionista. L’administració mai hi ha col.laborat i fa la guerra per la seva banda. 

  3. El que dieu és cert, però no estem fent-ne un gra massa amb la quantitat de marques i de senyals ?. L’altre dia em vaig trobar que entre l’ermita de la Trinitat (L’Espluga de Francolí) i Montblanc, seguia alhora no menys de quatre marques diferents (El GR, la Ruta del Císter, Camí de Sant Jaume i unes altres que no vaig identificar) … La gent durant segles no ha necessitat marques tan evidents i tan contaminants … 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.