Fets i paraules

En una entrevista que li vaig fer fa uns dies, la responsable de la sectorial d’immigració del PSC, em comentava una cosa que crec interessant:

Ha passat el temps d?algunes prudències. Fins ara es donava més
importància al ?fer coses? però s?ha vist que no és suficient, que cal donar
resposta als neguits que té la ciutadania, sobretot aquella que més directament conviu amb la
immigració. ?Has de dir? quin horitzó et planteges perquè el discurs que tu no
fas es ocupat per un altre. Es el moment de dir, d?explicar a la gent.

Contraposo aquesta afirmació al "Fets, no paraules" que sembla haver-se imposat com a metodologia política al Govern de la Generalitat. Es pot fer una llei de barris magnífica, es pot fer una Llei d’acollida fantàstica… però s’espera del govern també un discurs que respongui a inquietuds i malestar, perquè automàticament tot el que es deixi de dir acaba sent ocupat per un altre discurs que s’aprofita del desencís i l’abstencionisme.

Però de moment no es veu canvi enlloc. I veient com ha reaccionat el nostre Govern amb tot el tema de l’avaria, em temo que continua vigent la filosofia del "poc soroll", com si no anés amb el sou de polític el de respondre a vegades directament, a peu de carrer i de comerç emprenyat a la indignació justificada d’una part dels ciutadans.

Per tant cal canviar el lema, en immigració i en altres temes "Fets i paraules"

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Fets i paraules

  1. joangav diu:

    Fa un any caos al Prat, no fa gaire a Renfe, ara a la electricitat… Montilla i Clos, ex i ministro de Industria, on son?. Muts i a la gàbia. El Pla Tramuntana d’inversions elèctriques per 400 milions d’euros des del 2003 al 2006, no es compleix i la seva execució s’allarga fins el 2008 sense increment econòmic, Quants dels que ara es queixen i fan cassolades votaran altre cop als mateixos?. Molts polítics pensen :"Diguem ase, però VOTAM!". I s’aprofiten del desencís i tantmenfotisme del personal, que a molts ja els va bé…

  2. Anònim diu:

    Llavors els unics emigrants extrangers que restaràn com sempre al seu propi país seràn els propis catalans, valencians i balears.

  3. Alex diu:

    Bé, no sé com interpretar aquestes paraules, ¿què vol dir exactament amb respondre als neguits de la gent? ¿Vol dir que lluitaran contra les llegendes urbanes tals com la dels immigrants que no paguen impostos, la dels xinesos que són una màfia,  i totes aquestes histories? ¿o pel contrari áplicaran una política policial per aconseguir els vots xenòfobs? Em preocupa especialment allò del discurs que tu no fas és ocupat per un alltre ¿Es refereix a Plataforma x Catalunya? ¿o a grups d’esquerra que defensen els drets civils?

    Dels socialistes podem esperar de tot. A Barcelona, al barri del Raval en concret ja s’ha creat de fet una escola segregada, on els immigrants van a la pública i la gent del país fa el que pot, va a la concertada, a la pública dels barris veïns, o en casos excepcionals van a a la pública. Els percentatges de gent del país a les cinc escoles públiques del barri arriba molt justet al 10% en el millor dels casos. En una escola concertada també del barri la proporció és justament la inversa.  L’ajuntament socialista i la Generalitat socialista (amb l’estreta col·laboració escosocialista i en part republicana) ho toleren i no fan cap gest per tal d’impedir aquesta vergonya.¿ Donar resposta als neguits que té la ciutadania vol dir prendre mesures contra la segregació escolar? ¿o pel contrari vol dir blindar la segregació i legislar en aquest sentit?

    Francament no sé cap a on anirtan els socialistes i els seus aliats, tan de bo se’n recoordin dels drets civils, de la dignitat de la persona i de tot això que ven tan malament, però que és el que ens fa avançar com a persones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*