De solanes i obagues

Aquest és el títol de l’informe de Greenpeace sobre la costa catalana que avui s’ha pogut llegir en la majoria de diaris. Les dades bastant esgarrifoses "es preveu la construcció de 100.000 nous habitatges, tres camps de
golf, dos nous nous ports esportius i dotze ampliacions per a 3.250
amarratges".

Com que sóc de terra endins i no conec massa la zona de Girona, avui tornant de la ciutat de l’Onyar he volgut passar per l’antiga N-II. Realment la nostra costa està molt feta malbé, i el que impressiona no és l’estat de degradació sinó que tot això no sigui cosa del passat. Com pot ser que s’hi projectin encara tants habitatges? tants ports esportius?.

Votes partits i governs que tenen en els seus programes plantejaments més o menys clars sobre aquestes qüestions però sembla que la realitat s’empenyi a anar pel costat de la destrucció, i assistim així resignats a la desaparició dels últims racons més o menys protegits.

La relació entre progrés, construcció i medi ambient provoca una estranya barreja de perplexitat i impotència.