Sort de la plaça

Davant de casa van fer una gran plaça, va costar gairebé un any d’obres, pols, sorolls i mals humors. La plaça la van inaugurar ja fa uns mesos, i ara que arriba l’estiu i les escoles ja fan mitja festa, s’omple cada tarda de desenes i desenes de nens i nenes de tots colors.

Musulmanes amb vel i llatinoamericanes de països ben diversos, comparteixen espais i vigilen de lluny els fills que no paren de tirar petards i jugar amb l’aigua de la font.

La convivència depèn de discursos, treball de fons, canvis de mentalitat… però també de coses tan precises i bàsiques com espais públics generosos on passar la calor insuportable. Més insuportable si es viu en un pis petit, en males condicions i amb família nombrosa.

 Fa bé el govern d’invertir en els barris, no és l’única política a fer però de moment és la més necessària. No m’imagino el meu barri sense aquesta plaça.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sort de la plaça

  1. eloi diu:

    Santi, moltes gràcie spel post aquest. Jo també vaig viure en la casa on estàs ara i, tot estudiant i passant-m’hi llargues hores, també mirava per la finestra. En aquells temps no teníem la plaça que us han fet ara, tan guapa, sinó uns carreronets infectes (a un dels quals anomenàvem "el carrer dels pixats"). també hi havia una fauna veïnal molt curiosa: l’home que ensinistrava coloms, un pis d’estudiants… però tot passa. gaudeix del panorama que se’t presenta a la mirada. Dolores Aleixandre diu que ser místic no és anar flotant per la vida, sinó mirar la vida com Déu la mira. aquest post teu n’és un bon exemple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*