De solanes i obagues

Existia la versió coneguda del caciquisme local. "Manel, si em votes aquest tros te’l requalificaré"; "Josep, pel tema d’aquell expedient, si guanyo no et preocupis, cap a l’arxiu". Formes de deficiència democràtica d’aquest estil, n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà.

Això de València però suposa potser una escalada, allò que en diuen "un canvi qualitatiu". Que vingui un "senyor", que representa el més mega-ultra-modern de la indústria de l’oci i l’automoció i que condicioni la celebració d’una prova a qui guanyi les eleccions… n’hi per llogar-hi cadires.

Si l’exemple s’estén, ja em veig els partits buscant-se patrons internacionals que entraran en campanya anunciant implantació d’empreses i esdeveniments milionaris, això si, sempre que guanyin els patrocinats. Ja em veig els partits lluint directament, en els cartells de campanya "Patrocina X" "Amb la col.laboració de.."

És possible que algú amb resignació digui que aquest canvi d’estratègia suposaria de fet la fi de la hipocresia ja que els partits (tema finançament), ja ho estan de patrocinats. Un però encara creu en les formes, i quan en el cas de València aquestes es perden pensa en la fragilitat de la nostra democràcia.