De solanes i obagues

Aquests dies una petita parròquia (San Carlos Borromeo) d’un barri de Vallecas ha estat notícia per haver-se revoltat en contra les pretensions de tancar-la per part de l’Arquebisbat de Madrid. De parròquies com aquesta n’hi ha a força barris de les grans ciutats. Són parròquies populars que es van obrir als 60-70 en el cor de les extensions urbanístiques fruit de la immigració interior del camp cap a les ciutats.

Vaig col.laborar durant dos anys a Saragossa amb una d’elles al barri del Picarral, i em vaig adonar, jo que vinc de poble, del gran bé que en aquestes barriades feien els centres parroquials. A més de llocs de litúrgia i Evangeli, eren també els lloc d’on sorgia l’activitat veïnal i sindical. Ara estan en crisi, com ho estan de fet les Associacions de veïns, els sindicats i tot allò que sigui defensa col.lectiva d’interessos a llarg termini. Tanmateix algunes d’elles continuen sent testimoni resistent de petites comunitats amb opcions i maneres d’expressar la fe i l’Evangeli que encara criden l’atenció.

Francament però m’ha sorprés el ressó mediàtic que ha tingut tot l’afer, tenint en compte que de parròquies se’n tanquen darrerament amb certa freqüència

Només l’explico dins aquesta estranya guerra que mantenen alguns mitjans de comunicació amb l’Església identificada sobretot amb el cardenal Rouco i la Conferéncia episcopal. No excuso la part de responsabilitat que aquests darrers han tingut en alimentar aquesta guerra a través sobretot dels mitjans dels quals són titulars, però l’espectacle no deixa per això de ser lamentable.

Resulta que una parròquia que calladament havia estat treballant en una línia potser discutible en alguns aspectes, però coherent i compromesa amb l’evangeli, ara es utilitzada com a instrument en una lluita d’un altre nivell. Una lluita en la qual ja no s’hi valen raons, i en la qual els protagonistes (la mateixa comunitat parroquial i les associacions acollides) deixen pas a periodistes, actors, intel.lectuals … els quals han vist en ella una ocasió per venjar tot el seguit de despropòsits curials dels últims temps.

Tot plegat fa una enorme tristesa perquè fins i tot les causes més justes, les actituds més nobles i els testimonis més vius de compromís evangèlic, corren avui el perill de ser arrossegats en una guerra que no és la seva, perquè és una guerra pura i simple pel poder.