Sí que en té de nom…

Alguns diuen que això que han fet amb les emissions de TV3 al País Valencià no té nom. I tant que en té i més d’un: abús de poder, censura, assimilacionisme, jacobinisme, vergonya, anihilació cultural, cacicada, agressió …

TV3 era un cert obstacle, petit però obstacle, per construir l’imaginari valencià deslligat de la resta de territoris de parla catalana. Imaginari, es clar, només transitori cap a una homogeneïtzació cultural que acabi considerant el valencià com a quelcom folklòric dins la cultura castellana. Eliminant TV3 s’eliminava el principal mirall que reflectia allò que és comú, similar i propi a un conjunt de persones que vivim en aquest arc del Mediterrani. Hi perdem tots, hi guanyen els que mai han suportat la diversitat dins l’Estat.

Faig meva la campanya de
e-criteri.cat


Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*