Llach

Escoltant el concert d’en Llach se’m repetia un pensament que ja vaig tenir escoltant el Miguel Poveda fa uns mesos: la moral d’aquest país, a més de moltíssima bona gent que discretament fa el que ha de fer, l’aguanten a dia d’avui el filòsofs, els poetes i el músics.

Si els polítics (els nostres vull dir, dels altres no se’n pot esperar res) se n’adonessin i fessin ni que fos una mica més per liderar tota aquesta energia, les coses realment anirien d’una manera molt diferent.

Gràcies Lluís per recordar-nos el camí cap a Ítaca i per tornar-nos a emocionar!!

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Llach

  1. rockviu diu:

    Aquí he deixat el meu punt de vista des de més endevant de la primera filera i dels polítics (privilegis de fotògraf):

    http://blocs.mesvilaweb.cat/rockviu

  2. Saps que una coral de Mataró amb una gran càrrega ideològica i pacifista li va demanar a Lluís Llach una col·laboració per un concert benèfic i ell va demanar un milió de pesetes per cantar?
    ( i que consti que m’agrada la música de Lluís Llach, eh?)

  3. Gargal diu:

    Es una llàstima que deixi Lluís Llach ens deixi orfes de la seva musica. Crec que tornara, pot ser mes tard que aviat però tornara, jo vull que torni! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*