El preu de les ametlles

Cada any aprofito algun moment que vaig al poble per vendre les ametlles que vam collir al setembre. N’hi ha quatre, perquè amb el temps i al viure a Barcelona, no m’hi he pogut dedicar, i costa molt de trobar persones que vulguin tenir cura dels plantats. Molta feina i pocs ingressos, fan que els arbres acabin panxa a terra. És una petita desgràcia pel país que està perdent aquell paisatge mediterrani de feixes, feixetes, ametllers i oliveres. Però que hi farem!

En fi, al que anava que sempre m’embranco. Vaig doncs al comerciant i li pregunto el preu i em diu que van a 150. Poca cosa penso. El que em fa gràcia però és que el preu continuï sent en pessetes
Portem 7 anys d’euro però alguns camps continuen vedats per aquesta moneda inhòspita que ens ha fet tornar a tots una mica més pobres, encara que a vegades ens agradi semblar més rics. I és que certament, no concebo parlar dels preus agraris en euros. A la factura veig que m’hi anota 0,9 euros kg però m’ha parlat en tot moment de pessetes/kg. Són anys i anys regatejant pesseta amunt i pesseta avall, anys i anys de preus movent-se sempre en uns marges estrets i ara és molt difícil el canvi de referència.

Al camp passa això amb moltes coses. Les extensions són encara "sacs de sembradura" en lloc d’hectàrees, i es pesa en "quintars", i es sembra en "quarteres"… No obstant la crisi obliga a afinar mesures, i tots aquests termes poc a poc van deixant pas a les mesures racionals, estrictes i homologades.

De fet "homologació" és la paraula que serveix avui en dia per descriure moltes coses.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El preu de les ametlles

  1. borinotus diu:

    Recordo que fins no fa gaire també es feia servir com a unitat de mesura de superfície el pam quadrat. I no només a pagès, et trobaves publicitat a la bústia de vende de parcel·les per a fer-te la "torreta" o el "xalet" que la feien servir la qual cosa vol dir que era coneguda. Em penso que era o és una forma de mesurar autòctona catalana.

    Per cert, és cert que com diu Lo Cartanyà "Jo flipo amb l’atmella que no puja mai de preu"?

  2. Anònim diu:

    Almenys a Madrid fa un munt d’anys que inverteixen en fer forats en la búsqueda del tresor.

  3. Anònim diu:

    ei company!
    el meu sogre i jo encara collim les ametlles com ho feien els nostres avantpassats, amb canyes i borrases… res de maquinaria infernal!

    l’ ametlla amb closca ens la paguen al sindicat de casa nostr a 100 pessetes el kilo! diuen que ara l’ importen de turquia o ves a saber on… aixi que sino et sap greu dir.ma on te la copraven a 150 pessetes… doncs hi guanyariem una miqueta més de calerons perque l’ esforç s’ ho val! i la terra ens necessita…

    salut i merci!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*