Avui m’han felicitat

Avui m’han felicitat. Sí, un desconegut, i per una cosa ben curiosa. Mira que durant la vida he fet una mica de tot, i entre aquesta "mica de tot", algunes coses que han estat bé, perquè m’han portat temps, hi he posat ganes i a vegades fins i tot han donat algun fruit. Però de felicitacions més aviat poques. Anem justos de gratitud i reconec que per timidesa o per sequedat tampoc sóc dels generosos.

Però mirà, avui estava a un semàfor del carrer de Sants amb la meva bici, i va i para una moto al costat i l’home vinga a observar-me, fins que deixa anar "el felicito és l’únic ciclista que veig que respecta els semàfors". Li volia dir que no sempre, i que hi ha dies que un va més tranquil que altres, però m’he deixat felicitar, que carai!.

Anant per la ciutat el que un veu són més aviat discussions, mala llet i algun pinyac que a vegades s’acaba escapant. Per això s’agraeix que un estrany trenqui aquell mur que ens hem posat entre les persones, per agrair-te alguna cosa.

Després però he pensat que és una mica trist que t’hagin de felicitar per fer una cosa que no hauria de ser cap novetat, però en fi que hi farem. En un país on hem fet del civisme el màxim nivell d’aspiració ètica es veu que aturar-se en un semàfor en vermell és una heroïcitat.

Amb tot gràcies motorista anònim!

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*