Apagada

Escric des del poble. Aquí l’apagada ja existeix des de fa temps i tret dels quatre llums del poble del davant només una gran i clara lluna (quina gelada ens espera!) il.lumina la nit. No sé si sumar-me o no a l’apagada sobretot després de llegir l’article de Martí Rosas i Ricard Horta que publica Vilaweb. A part de les repercussions que pugui produir penso que aquesta ja ha tingut com a efecte positiu que hem aprés alguna cosa més sobre energia. Cal agrair l’article dels tècnics de la UPC en el sentit que posen un punt crític als efectes d’un cert "activisme de reflexos" que es limita a seguir consignes cegament.

De l’article em quedo sobretot amb aquest fragment:

"La corba de consum elèctric
d?una nació no deixa de ser una previsió basada en valors històrics de posta en
marxa i aturada de punts de consum elèctric, a la qual s?han d?adaptar les
centrals generadores anteriorment esmentades amb un cert temps de decalatge".

I suposo que la previsió basada en valors històrics és alta. Es clar, aquí l’interessant seria anar reduint poc a poc el consum perquè en el futur aquestes centrals generadores anessin reduïnt la seva activitat. Però aquí ja parlem de comportaments més a llarg termini, més constants… parlem en definitiva més d’estils de vida que no pas d’accions concretes.

Insisteixo, només pel fet de l’article i de la reflexió sobre el consum ja segurament valdrà la pena l’apagada.

Afortunadament, però, la lluna continua il.luminant la nit, indiferent als nostres curiosos comportaments.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Apagada

  1. Anònim diu:

    llàstima que no haguí caigut el sistema elèctric. Això si que hauria fet trontollar consciencies. 

  2. eloi diu:

    A la comunitat de jesuïtes de bellvitge hem fet apagada. per un moment m’ha donat la sensació de ser un jueu guardant el sàbath. han estat 5 min de trobada comunitaria molt interessant… ho repetirem!

  3. Xavier diu:

    L’efecte que havia de tenir l’apagada ja l’ha tingut força abans de les vuit del vespre, quan aquest migdia els telenotícies de totes les cadenes ho comentaven. Entre això i que els grans consumidors d’energia tampoc no ho farien, jo no tenia pas cap ganes de fer-la. Però, ai las, veient que potser sí que tindria un efecte en el comportament de les estacions generadores d’energia, m’he estimat més curar-me en salut i apagar-ho tot per evitar baixades i pujades de tensió d’aquelles que t’espatllen l’ordinador. Per tant, ni que sigui per egoisme (m’estimo molt els meus electrodomèstics, jo), ho he fet.

    I un altre comentari. Fa gràcia sentir que l’Ajuntament, la Generalitat i altres edificis públics s’han sumat a la convocatòria. Fa molta gràcia perquè em sembla que no han entès res. Del que es tractava és de fer una apagada ciutadana per a pressionar governs (i això inclou Ajuntaments i Generalitat), no pas que aquests es sumessin a l’apagada. Em sembla, doncs, que en aquest sentit no ha servit de res…. Ells sí que no ho han pas entès.