De solanes i obagues

Als anglesos només els hi envejo una cosa la BBC. La portada de BBC News la tinc posada com a pàgina d’inici i ho fet amb plena consciència i per dues raons: primera recordar-me l’assignatura eternament pendent de l’anglès (ho confesso vaig estudiar fins i tot a Opening) i l’altra, treure al nas en aquest món que ens envolta i del qual a vegades n’estem estranyament absents. Com que cada vegada que obro el Mozilla m’apareixen doncs els titulars n’he pogut treure com a mínim quatre conclusions.

1- Una que ja sabia però que si et connectes sovint no deixa d’esparverar-te: a Iraq s’estan matant i molt. Cada vegada que s’actualitza la portada, ve sempre amb la notícia d’una escabetxina entre sunnites o xiïtes. La situació és fins i tot pitjor, que la que ens diuen els telenotícies.

2- Àfrica no aixeca el cap. Les eleccions al Congo, que van ser seguides d’una manera espectacular per la BBC, han deixat com a ressaca un país força inestable. I que dir també de Darfur (Sudan), i els mil.lions de refugiats i desplaçats. Cada vegada pitjor, i sense esperança.

3- Catalunya no hi surt mai a la portada excepte per un fet que es repeteix de tant en tant. Ho endevineu? Si, es clar és el Barça. No enganyéssim pas, si trèiem el cap en l’escenari de la globalització mediàtica que és la BBC és pel Barça i Ronaldinho, sobretot si juga amb el Chelsea es clar.

4- El món és cada vegada més petit. Repasso molt sovint el recull de fotos del dia que fan els fotògrafs i reporters de les agències. Els somriures, el dolor, la festa … Diferències culturals, totes i més. Però els sentiments són identificables. La humanitat desborda arreu, potser fins i tot més, allà on és més amenaçada.

En fi BBC forever!, i com m’agradaria una agència internacional de notícies catalana!.