Què cadascú voti els seus!

A vegades els polítics tenen rampells de sinceritat. A uns els hi passa més que els altres (als que són més humans, de fet, els hi passa més). Ahir, dia d’eleccions, el president d’ERC quan sortia de votar, i com que ja no podia apel.lar al vot útil per allò de les normes de la Junta Electoral Central , va dir una frase que després és va complir en una bona mesura: "què cadascú voti els seus"

Hi he estat pensant avui dia de reflexió post-electoral. Et mires els resultats i de canvis significatius no n’hi han hagut pas gaires. Únicament a Barcelona on han aparegut els Ciudadanos, i on hi han hagut les pèrdues més significatives de PSC, ERC, PP , i on més s’ha notat la pujada generalitzada d’ICV.. a la resta de circumscripcions el mapa gairebé ni s’ha mogut.

Això si molta gent ha votat en blanc, o s’ha quedat a casa conscientment, molta més de la que em pensava i de la que intuïa ahir en aquest mateix bloc (ni en això l’he encertada!). No és pot atribuir tot al desinterès, quan el programa de TV3 que donava els resultats va tenir una audiència de partit de futbol. I les webs i els mòbils treien fum. Hi ha d’haver alguna cosa més.

En un cas d’emergència, i el de ahir ho era per ERC i per altres, va ser intel.ligent apel.lar "al vot més fidel". No obstant passada l’emergència si que han de començar a pensar amb una part de la població que no fa de la pertinença a un partit una qüestió identitària, sinó una qüestió més pragmàtica i instrumental.

En definitiva com fer que els partits, siguin cada cop menys unes maquinàries ben trabades amb un grup de fidels incondicionals que aplaudeixen èxits i s’empassen els errors. Que fan del vot com una mena de professió de fe. Què voten només amb el cor…

Potser cal anar canviant discursos. i intentar fer-se entendre no només als seus sinó a un sector molt més ampli.

I potser cal anar canviant les lleis, es a dir el tema de les llistes obertes, els finançaments més transparents…

Ho tenen a l’agenda però sempre els hi surt altres prioritats. Fa falta que s’hi posin sinó volen que abstenció i populisme, vagin en augment

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Què cadascú voti els seus!

  1. Anònim diu:

    Però sempre hi ha liders o aixecadors de corrents d’opinió per posar el contrapunt al galliner.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*