Distrets, però no tant

És un grup de música que potser no sonarà mai als 40 principals, ni a iCatFM, ni tocarà en cap  macro-concert, ni gravarà cap supervendes… Però cada dissabte al vespre, des de fa prop de 15, anys assagen amb una constància d’aquelles de treure’s al barret, sobretot en uns temps on les coses es fan i desfan a una velocitat cada cop més accelerada. Ells s’anomenen Distrets, i potser ho són, però a mi no m’ho semblen tant.

Uns quants concerts durant l’any sobretot per la comarca (La Segarra), els és suficient motivació, perquè de fet la motivació i la marxa la porten dins, el gust per la música, per la companyia, per crear junts… El seu estil és una barreja de música heavy-celta amb violí inclòs, instrument que dóna una sonoritat ben especial a unes composicions gairebé sempre pròpies, si exceptuem alguna que altra versió. No pretenen res, no aspiren a res… gaudeixen de la música i de les lletres que expressen coses que els membres del grup van visquent.

Els Distrets no ho són tant de distrets, són com centenars de grups petits que toquen en locals poc acondicionats de pobles i barris de Catalunya. Enlloc de ser només consumidors han decidit posar-se a crear; enlloc de discursos fan música; enlloc d’esperar consignes, subvencions i bons locals, han preferit posar-se en marxa amb poca cosa; enlloc de desanimar-se a la primera de canvi s’han mantingut fidels.

Per a mi simbolitzen encara aquell tipus de persones resistents que fan coses sense mirar als resultats, les audiències o la significació social, moguts per un ressort intern que els anima i que els dóna sentit. Penso que sort en tenim de gent així. És possible que siguin ells els que ens salvin d’acabar morint de tristesa o de pur avorriment.

Els Distrets tenen una web poc actualitzada però molt ben feta on trobar més informació i escoltar el tipus la música que fan.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Distrets, però no tant

  1. albert T diu:

    esta molt be !!!!!nomes unes petites rectificacions.

    Els distrets hem sonat a flaix back, radio 3, tv3 , 40 principals lleida i en d’altres mas media. al llarg dels anys.

    Despres, això que distrets no tocara concert importants mai se sap el que si se es que durant aquest anys hi hagut concerts importants (per a nosaltres que ens hem animat ( veure a la web ) i el futur ja ho dira ara de moment anem treballant i aviat sortira la nova maqueta . distrets !!!!!!! seguirem informant

    i si malgrat inconvenients lògics de tant anys tocar junts continuem Distrets!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*