Ciutadania i immigració. Propostes d’ICV-EUiA

"La inserció social i ciutadana dels immigrants i el reconeixement de la diversitat", és el títol del capítol que dins el seu programa ICV dedica a la immigració. Un programa que parteix també de la feina feta durant el "govern d’esquerres" i que es proposa anar més enllà de les propostes dels altres partits en quan a ampliació del concepte de ciutadania i prestació de drets socials als nouvinguts.

1- La premissa filosòfica amb què els d’Iniciativa basen totes les seves propostes és aquesta: una gran part dels conflictes de convivència s’arrelen en asimetries socials i no tant en diferències culturals. Per tant la millor política respecte a la immigració és una bona política social en : accés a l’habitatge , accés a l’educació, accés al treball i integració de la dona.

  • El programa d’ICV en aquest punt és sens dubte el més complert de tots els partits, d’una manera especial pel que fa al tema de l’habitatge. Es nota aquí també l’experiència de govern que han tingut, doncs el programa és detallat i descriu perfectament situacions de sobreocupació i de discriminació que avui es donen i que són un del problemes principals que han d’afrontar les persones immigrades. En conjunt doncs unes bones propostes, si bé em sembla que la premissa de reduir una bona part de la conflictivitat generada pel fenomen a qüestions purament d’asimetria social em sembla, amb perdó, una mica ingènua. La cultura i la religió no són elements secundaris, sinó elements forts que estructuren identitats, comportaments, maneres de fer… obviar aquestes qüestions i pensar que assegurant un mínim de benestar material ja tenim assegurada la cohesió no em sembla massa realista. O és que pot ser en el tema de la dona, de la qual ICV parla no hi juga un paper fonamental l’element cultural?
2- Desplegar les competències que atorga el nou Estatut, en quan a primera acollida amb la promulgació d’una llei i un pla de primera acollida per a Catalunya.
  • Està en gairebé tots els partits i suposa una necessitat d’adequació al nou marc estatutari. Varien de les propostes d’aquesta llei alguns dels continguts i l’accent en determinats aspectes socials i culturals. Per exemple Iniciativa en quan a la llengua es limita a garantir la cobertura de cursos d’ensenyament de català i castellà, però no determina cap política que articuli quina llengua és la llengua realment vehicular. I en canvi és la que més s’inclina per protegir la llengua d’origen dels nouvinguts, proposant que aquesta tingui més presència pública(p.e campanyes institucionals). Comptant que una bona part dels immigrants són llatinoamericans, suposo a la pràctica caldrà augmentar també la presència pública de l’espanyol com a llengua d’origen de molts d’ells. Faig caricatura, però és una de les conseqüències implícites de no optar clarament a favor de la llengua pròpia com a llengua realment d’integració.
3- L’altre punt fort de la proposta d’ICV és la que fa referència a la participació ciutadana. Aquest partit es compromet a treballar en les institucions on sigui present perquè sigui reconegut el dret a vot per a totes les persones immigrades en totes les eleccions, a partir dels 3 anys de residència.
  • És una proposta que va més enllà de les eleccions autonòmiques però que es fa per marcar també un determinat plantejament de fons: defensar una vinculació del dret a vot al lloc de residència i no a la nacionalitat. El dret a vot és una qüestió que més aviat que tard caldrà abordar de cara. Em sembla però una mica arriscat plantejar un salt tan gran entre una legislació certament restrictiva com la nostra actual a una que ens situaria més enllà de qualsevol país europeu, fins i tot dels que tenen més tradició migratòria. Seria més realista plantejar-se en un primer pas el vot a les eleccions locals i a esperar que vagi creixent i enfortint l’assentament de les persones nouvingudes (participació en associacions, coneixement de la llengua…) Com a horitzó a llarg termini caldrà anar-lo considerant.
Resumint una mica, ICV-EUiAEUiA ens presenten un programa complert en quan a l’abordatge social de la immigració, un programa proper a les propostes sobretot d’ERC i també en alguna mesura del PSC. El seu menysteniment dels factors culturals, em fan pensar en canvi que aquest partit, tot i la bona voluntat, continua regint-se en aquestes qüestions noves per esquemes de tipus marxista més clàssic. Canvia el llenguatge i substitueix "classes socials" per "asimetries socials" però en el fons obeeix als mateixos plantejaments de reduir la vida a una qüestió de necessitats bàsiques a cobrir, sense deixar-se interpel.lar pels nous paradigmes que situen els elements culturals i identitaris com a elements de pes. Això curiosament els hi passa tant a l’hora de valorar la cultura dels immigrants com també la cultura i la llengua de la comunitat d’acollida.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*