Ciutadania i immigració. Propostes d’ERC

ERC es presenta a aquestes eleccions amb un programa que recull la feina feta durant una bona part de la legislatura des de la Secretaria per a la immigració, i amb un seguit de propostes noves recollides dins el programa 2006 de Ciutadania sota el títol: immigració, acollir i integrar des de la pròpia identitat. Anem a veure quines són les propostes de la gent d’Esquerra.
1- Donar un reforç institucional a les polítiques de drets civils i reforç de la ciutadania.
  • El punt de partida d’ERC és el marc institucional actual que marca quines són les competències reals del Govern de la Generalitat. El diagnòstic no és gaire esperançador: "les competències de l’Administració central de l’Estat, impacten sobre les capacitats d’acollida i d’integració del Govern de la Generalitat i de les administracions locals sense pràcticament marge de maniobra". Tampoc el nou Estatut es gaire engrescador pel que fa als punts essencials, sobretot la determinació dels contingents. D’una comissió bilateral Generalitat-Estat que recollia l’Estatut del 30 de setembre, es va passar a una "participació en les decisions de l’Estat sobre immigració". Això és el que hi ha, i fan bé des d’ERC de recordar-ho com a punt de partida, per no fer volar coloms.
  • Ara bé per no caure en una depressió abans d’hora, Esquerra proposa que "Catalunya pot ser proactiva per altres vies" i en això hi juga un paper molt important per un costat la pressió que es pot fer sobre Madrid per fer que aquesta participació que recull l’Estatut sigui efectiva ("peix al cove" versió ERC) i per altra mitjançant polítiques pròpies des del Govern de la Generalitat. Entre aquestes destacaria la implantació d’oficines úniques a l’exterior, política social forta dirigida als sectors més vulnerables de la immigració joves i dones, reforç institucional i de les competències de l’actual Secretaria per a la immigració.
2- Promoure modificacions legislatives per garantir la igualtat d’oportunitats pel que fa als drets polítics en què es prevegi dins de totes les actuacions la possibilitat del dret a vot en les eleccions municipals.
  • És un punt essencial del programa d’Esquerra. El vot en les eleccions municipals avui és una realitat en molts països d’Europa i és considerat com un bon instrument d’integració. Crec que la proposta d’ERC, que el PSC tot just apunta i que ni CiU ni PP recullen, és una bona notícia. Per la seva aplicació caldrà un Pacte, i m’estranya que sobre aquest punt no es digui res perquè em consta que si que és present en alguns dels discursos de Carod.
3- Elaboració, aprovació i aplicació de la Carta de drets i deures o Carta d’acollida que serà el resultat de l’aplicació d’una llei d’acollida que Esquerra ha estat preparant des del Govern.
  • En aquest punt el programa té alguns punts comuns amb el que proposa CiU si bé la forma del discurs és pot ser més proactiva que no tant a la defensiva. Parla Esquerra d’un programa d’acollida obligatori per a qualsevol persona que s’instal.la a Catalunya i que inclouria la informació sobre drets i deures, coneixement de l’entorn, dels serveis i del país, cursos de llengua etc… No parla de condicionar això a l’obtenció de determinats drets socials, diu simplement que serà obligatori. Aquest és el punt que pot resultar més problemàtic, en quan caldrà veure que determina aquesta obligatorietat i com pot portar-se a la pràctica. Perquè sigui efectiu caldrà d’una mobilització associativa, de voluntaris i de recursos certament espectacular.
4- Fomentar la llengua catalana com a llengua d’oportunitats i dret social, valor afegit que obre portes a la cohesió social.
  • Em sembla encertadíssim aquest plantejament no impositiu de considerar la llengua catalana com a dret social, i com a valor afegit. Ha d’anar però en coherència amb una política lingüística que faci realment que els nouvinguts percebin que aprendre català els suposa un valor afegit. Sinó és paper mullat.
Esquerra planteja un programa complert i realista (es nota que els ha tocat governar aquesta qüestió). Crec que és encertat el discurs que jo anomeno proactiu: veure la immigració com un repte i com una possibilitat, tot i les grans limitacions institucionals que el nou Estatut no va pas resoldre. Trobareu més informació i molt més ben explicada sobre les propostes d’ERC als blocs d’Anna Simó i d’Antoni Soy.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*