Ciutadania i immigració. Propostes de CiU

Convergència i Unió va presentar el seu programa electoral sobre immigració en un acte que tingué lloc el passat dijous al barri del Raval de Barcelona. Algunes de les propostes electorals que allà es van donar a conèixer van fer que la immigració entrés en la campanya: titulars en alguns diaris, reaccions dels altres candidats, i fins i tot la possibilitat de celebrar un debat monogràfic a TV3 sobre aquestes qüestions. Quines són algunes de les propostes que CiU porta al programa?

1- La primera seria l’elaboració d’una Llei per a la integració dels nouvinguts a Catalunya. Aquesta llei crearia una agència, encarregada de gestionar totes aquelles competències que sobre immigració es desprenen de l’article nº 138 del nou Estatut: primera acollida, integració i permisos de treball.

  • Sens dubte és necessària i urgent
    l’elaboració d’una
    llei que desenvolupi els aspectes essencials que han de marcar les
    polítiques d’immigració a mig termini. I això, més quan amb l’aprovació del nou Estatut el marc ha canviat, sinó substancialment, si en alguns aspectes. Aquesta llei però desborda a un govern i només tindrà sentit si és
    fruit d’un consens ampli, amb els altres partits i també amb aquelles associacions que porten temps treballant en aquest àmbit. La paraula pacte i consens hauria de ser més explícita en el programa i ser prèvia fins i tot a la presentació de la llei al Parlament.


2- Establiment d’un contracte voluntari de drets i deures per als immigrants, que recolliria el que ja ha esdevingut famós "carnet" (o sistema) de "punts" (o crèdits). Aquest sistema possibilitaria que els immigrants accedissin a més drets (permisos de residència, prestacions socials no bàsiques…) a mesura que demostressin arrelament i integració al país (llengua, costums, cultura…). No es concreta però com funcionaria aquest sistema, ni els drets i deures que recolliria. Per Convergència seria un instrument d’integració doncs el model defensat per CiU és el de la cohesió: un sol poble.

  • És el punt més problemàtic i el que aixeca més interrogants. S’entén la intenció final però els conceptes són confusos: tant pel que fa als drets (qui determina que són drets bàsics incondicionals i drets susceptibles de ser atorgats en concepte de "premi"?), com també als deures (amb quins criteris avaluarem la integració, i la integració a quina llengua, a quina cultura a quins costums?. Posem que el criteri sigui la "catalanitat", exigirem ara als nouvinguts deures que no hem exigit fins ara a persones que viuen aquí des de fa dècades?. La cohesió em sembla un valor lloable, però trobo poc sòlid fer-lo dependre d’una eina tan problemàtica i vaga com el sistema de crèdits, de gestió difícil i que port dur a arbitrarietats i confusió.

3- El programa és especialment dur pel que fa a la "immigració il.legal". Encara que el govern central es continua reservant tota l’exclusivitat pel que fa al control de fronteres i fluxos, CiU diu que col.laborarà i es coordinarà amb Madrid perquè aquest control sigui el màxim d’eficaç. Per exemple en la conferència de premsa del Raval es va dir que si guanyés, CiU posaria la policia autonòmica a disposició del govern central pel tema del control de fronteres i es treballaria activament pel retorn de les persones en situació administrativa irregular. També es parla de crear un cos especial dins la inspecció de treball per combatre l’economia submergida i la contractació irregular.

  • La duresa en el tema dels il.legals és extreta en bona part de l’efecte Sarkozy a França que és qui millor ha formulat i simbolitzat les polítiques de "mà de ferro" en relació als immigrants en situació administrativa irregular. Aquesta duresa en el nostre cas no sé fins a quin punt, no deixa de tenir un punt electoralista ja que les competències sobre aquestes qüestions continuen sent del govern central, i la incidència des de la Generalitat serà sempre limitada. Es nota aquest electoralisme en el fet que aquest punt és més enèrgic en els mítings que en el mateix programa. No ajuda a abordar correctament el debat sobre la immigració,el posar massa l’accent en aquesta duresa en el compliment de la legalitat. És innecessari per exemple dir que posaràs a disposició del govern central els mossos i més quan és molt possible que aquesta oferta te la rebutgin

4- La selecció en origen serà l’únic camí pel qual puguin incorporar-se els treballadors vinguts d’altres països que Catalunya necessita. La Generalitat hi ajudarà amb la creació d’una xarxa d’oficines pròpia.

  • Tot el que es faci en aquest sentit estarà bé. Però la iniciativa d’aquest tipus de contractació és sobretot empresarial i el control de fluxos i la concessió de visats continua sent del govern central i de les ambaixades. Aquest si que tenen la clau de la selecció. Per altra part continuarà havent-hi entrada de persones sense contracte i no "seleccionades", per tant val més gastar les energies en allò que podem fer, que en allò que mentre no tinguem Estat o competències més àmplies no hi pintem gran cosa.

5- El programa proposa la creació d’un nou moviment anomenat "Voluntaris per a l’arrelament" que en col.laboració amb la xarxa associativa existent ajudi a la integració dels immigrants que vulguin quedar-se.

  • Tot el que sigui posar els voluntaris dins una estructura sona a voluntat de control i politització de la gent que fa voluntariat. Millor potenciar el diàleg i el suport a l’àmplia xarxa associativa, que és segurament a hores d’ara el millor valor que tenim com a país, (voluntaris per la llengua, inserció laboral, assessorament legal…)

6- Finalment fa esment del paper de l’escola: es proposa potenciar les aules d’acollida i exigir als pares que garanteixin l’escolaritat dels seus fills, a risc d’informes negatius que dificultin el seu arrelament.

  • Crear més aules d’acollida és fantàstic, però seria encara més fantàstic una bona aplicació del Pacte nacional per l’educació, que ha de ser la millor garantia per no crear sistemes educatius duals. Tota la xarxa escolar pública i concertada ha de contribuir-hi, sinó de res serviran unes quantes aules d’acollida més. Finalment no és necessari fer referència a l’obligatorietat de l’escolarització i a una mena de càstig pels pares que no compleixin amb els deures de garantir aquesta escolarització. No és necessari perquè aquesta és una obligació per tots, no cal fer-la dirigida únicament als nouvinguts.

Ja veieu que en la meva opinió, el programa de CiU és criticable en molts aspectes, però cal reconèixer que és força complert i que es mulla. He obviat alguns punts que m’han semblat més comuns, i m’he centrat en allò que he cregut que són els punts novedosos i forts del programa. No obstant trobareu tot el programa sencer a la web de la coalició. Dieu-hi ara la vostra.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*